Conjugació del verb català intentar
| Infinitiu |
intentar |
| Gerundi |
intentant |
| Participi |
intentat |
Mode indicatiu
Present
| jo | intento |
| tu | intentes |
| ell; ella; vostè | intenta |
| nosaltres | intentem |
| vosaltres | intenteu |
| ells; elles; vostès | intenten |
Pretèrit imperfet
| jo | intentava |
| tu | intentaves |
| ell; ella; vostè | intentava |
| nosaltres | intentàvem |
| vosaltres | intentàveu |
| ells; elles; vostès | intentaven |
Pretèrit perfet
| jo | intentí |
| tu | intentares |
| ell; ella; vostè | intentà |
| nosaltres | intentàrem |
| vosaltres | intentàreu |
| ells; elles; vostès | intentaren |
Futur
| jo | intentaré |
| tu | intentaràs |
| ell; ella; vostè | intentarà |
| nosaltres | intentarem |
| vosaltres | intentareu |
| ells; elles; vostès | intentaran |
Mode subjuntiu
Present
| jo | intenti |
| tu | intentis |
| ell; ella; vostè | intenti |
| nosaltres | intentem |
| vosaltres | intenteu |
| ells; elles; vostès | intentin |
Pretèrit imperfet
| jo | intentés |
| tu | intentessis |
| ell; ella; vostè | intentés |
| nosaltres | intentéssim |
| vosaltres | intentéssiu |
| ells; elles; vostès | intentessin |
Mode condicional
| jo | intentaria |
| tu | intentaries |
| ell; ella; vostè | intentaria |
| nosaltres | intentaríem |
| vosaltres | intentaríeu |
| ells; elles; vostès | intentarien |
Mode imperatiu
| (tu) | intenta |
| (vostè) | intenti |
| (nosaltres) | intentem |
| (vosaltres) | intenteu |
| (vostès) | intentin |
Llegenda: infinitiu, regular, regular amb canvi ortogràfic, irregular
