Conjugació del verb consolar
| Infinitiu | consolar |
|---|---|
| Gerundi | consolant |
| Participi | consolat, consolada, consolats, consolades |
Mode indicatiu
Present
| jo | consolo |
|---|---|
| tu | consoles |
| ell, ella, vostè | consola |
| nosaltres | consolem |
| vosaltres | consoleu |
| ells, elles, vostès | consolen |
Imperfet
| jo | consolava |
|---|---|
| tu | consolaves |
| ell, ella, vostè | consolava |
| nosaltres | consolàvem |
| vosaltres | consolàveu |
| ells, elles, vostès | consolaven |
Passat simple
| jo | consolí |
|---|---|
| tu | consolares |
| ell, ella, vostè | consolà |
| nosaltres | consolàrem |
| vosaltres | consolàreu |
| ells, elles, vostès | consolaren |
Passat perifràstic
| jo | vaig consolar |
|---|---|
| tu | vas (vares) consolar |
| ell, ella, vostè | va consolar |
| nosaltres | vam (vàrem) consolar |
| vosaltres | vau (vàreu) consolar |
| ells, elles, vostès | van (varen) consolar |
Futur
| jo | consolaré |
|---|---|
| tu | consolaràs |
| ell, ella, vostè | consolarà |
| nosaltres | consolarem |
| vosaltres | consolareu |
| ells, elles, vostès | consolaran |
Perfet
| jo | he consolat |
|---|---|
| tu | has consolat |
| ell, ella, vostè | ha consolat |
| nosaltres | hem (havem) consolat |
| vosaltres | heu (haveu) consolat |
| ells, elles, vostès | han consolat |
Plusquamperfet
| jo | havia consolat |
|---|---|
| tu | havies consolat |
| ell, ella, vostè | havia consolat |
| nosaltres | havíem consolat |
| vosaltres | havíeu consolat |
| ells, elles, vostès | havien consolat |
Passat anterior
| jo | haguí consolat |
|---|---|
| tu | hagueres consolat |
| ell, ella, vostè | hagué consolat |
| nosaltres | haguérem consolat |
| vosaltres | haguéreu consolat |
| ells, elles, vostès | hagueren consolat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver consolat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver consolat |
| ell, ella, vostè | va haver consolat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver consolat |
| vosaltres | vau (vàreu) haver consolat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver consolat |
Futur perfet
| jo | hauré consolat |
|---|---|
| tu | hauràs consolat |
| ell, ella, vostè | haurà consolat |
| nosaltres | haurem consolat |
| vosaltres | haureu consolat |
| ells, elles, vostès | hauran consolat |
Mode subjuntiu
Present
| jo | consoli |
|---|---|
| tu | consolis |
| ell, ella, vostè | consoli |
| nosaltres | consolem |
| vosaltres | consoleu |
| ells, elles, vostès | consolin |
Imperfet
| jo | consolés |
|---|---|
| tu | consolessis |
| ell, ella, vostè | consolés |
| nosaltres | consoléssim |
| vosaltres | consoléssiu |
| ells, elles, vostès | consolessin |
Perfet
| jo | hagi consolat |
|---|---|
| tu | hagis consolat |
| ell, ella, vostè | hagi consolat |
| nosaltres | hàgim consolat |
| vosaltres | hàgiu consolat |
| ells, elles, vostès | hagin consolat |
Plusquamperfet
| jo | hagués consolat |
|---|---|
| tu | haguessis consolat |
| ell, ella, vostè | hagués consolat |
| nosaltres | haguéssim consolat |
| vosaltres | haguéssiu consolat |
| ells, elles, vostès | haguessin consolat |
Mode condicional
Condicional
| jo | consolaria |
|---|---|
| tu | consolaries |
| ell, ella, vostè | consolaria |
| nosaltres | consolaríem |
| vosaltres | consolaríeu |
| ells, elles, vostès | consolarien |
Condicional perfet
| jo | hauria (haguera) consolat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) consolat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) consolat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) consolat |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) consolat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) consolat |
Mode imperatiu
| (tu) | consola |
|---|---|
| (vostè) | consoli |
| (nosaltres) | consolem |
| (vosaltres) | consoleu |
| (vostès) | consolin |