Conjugación del verbo interrogar
Infinitivo | interrogar |
---|---|
Gerundio | interrogant |
Participio | interrogat, interrogada, interrogats, interrogades |
Modo indicativo
Presente
jo | interrogo |
---|---|
tu | interrogues |
ell, ella, vostè | interroga |
nosaltres | interroguem |
vosaltres | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguen |
Imperfecto
jo | interrogava |
---|---|
tu | interrogaves |
ell, ella, vostè | interrogava |
nosaltres | interrogàvem |
vosaltres | interrogàveu |
ells, elles, vostès | interrogaven |
Pasado simple
jo | interroguí |
---|---|
tu | interrogares |
ell, ella, vostè | interrogà |
nosaltres | interrogàrem |
vosaltres | interrogàreu |
ells, elles, vostès | interrogaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig interrogar |
---|---|
tu | vas (vares) interrogar |
ell, ella, vostè | va interrogar |
nosaltres | vam (vàrem) interrogar |
vosaltres | vau (vàreu) interrogar |
ells, elles, vostès | van (varen) interrogar |
Futuro
jo | interrogaré |
---|---|
tu | interrogaràs |
ell, ella, vostè | interrogarà |
nosaltres | interrogarem |
vosaltres | interrogareu |
ells, elles, vostès | interrogaran |
Perfecto
jo | he interrogat |
---|---|
tu | has interrogat |
ell, ella, vostè | ha interrogat |
nosaltres | hem (havem) interrogat |
vosaltres | heu (haveu) interrogat |
ells, elles, vostès | han interrogat |
Pluscuamperfecto
jo | havia interrogat |
---|---|
tu | havies interrogat |
ell, ella, vostè | havia interrogat |
nosaltres | havíem interrogat |
vosaltres | havíeu interrogat |
ells, elles, vostès | havien interrogat |
Pasado anterior
jo | haguí interrogat |
---|---|
tu | hagueres interrogat |
ell, ella, vostè | hagué interrogat |
nosaltres | haguérem interrogat |
vosaltres | haguéreu interrogat |
ells, elles, vostès | hagueren interrogat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver interrogat |
---|---|
tu | vas (vares) haver interrogat |
ell, ella, vostè | va haver interrogat |
nosaltres | vam (vàrem) haver interrogat |
vosaltres | vau (vàreu) haver interrogat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver interrogat |
Futuro perfecto
jo | hauré interrogat |
---|---|
tu | hauràs interrogat |
ell, ella, vostè | haurà interrogat |
nosaltres | haurem interrogat |
vosaltres | haureu interrogat |
ells, elles, vostès | hauran interrogat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | interrogui |
---|---|
tu | interroguis |
ell, ella, vostè | interrogui |
nosaltres | interroguem |
vosaltres | interrogueu |
ells, elles, vostès | interroguin |
Imperfecto
jo | interrogués |
---|---|
tu | interroguessis |
ell, ella, vostè | interrogués |
nosaltres | interroguéssim |
vosaltres | interroguéssiu |
ells, elles, vostès | interroguessin |
Perfecto
jo | hagi interrogat |
---|---|
tu | hagis interrogat |
ell, ella, vostè | hagi interrogat |
nosaltres | hàgim interrogat |
vosaltres | hàgiu interrogat |
ells, elles, vostès | hagin interrogat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués interrogat |
---|---|
tu | haguessis interrogat |
ell, ella, vostè | hagués interrogat |
nosaltres | haguéssim interrogat |
vosaltres | haguéssiu interrogat |
ells, elles, vostès | haguessin interrogat |
Modo condicional
Condicional
jo | interrogaria |
---|---|
tu | interrogaries |
ell, ella, vostè | interrogaria |
nosaltres | interrogaríem |
vosaltres | interrogaríeu |
ells, elles, vostès | interrogarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) interrogat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) interrogat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) interrogat |
nosaltres | hauríem (haguérem) interrogat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) interrogat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) interrogat |
Modo imperativo
(tu) | interroga |
---|---|
(vostè) | interrogui |
(nosaltres) | interroguem |
(vosaltres) | interrogueu |
(vostès) | interroguin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- ausfragen; befragen; verhören
- inglés
- to interrogate
- español
- interrogar
- francés
- interroger
- italiano
- interrogare
- neerlandés
- ondervragen; verhoren
- portugués
- interrogar