Conjugación del verbo suplir
Infinitivo | suplir |
---|---|
Gerundio | suplint |
Participio | suplert, suplerta, suplerts, suplertes, suplit, suplida, suplits, suplides |
Modo indicativo
Presente
jo | supleixo |
---|---|
tu | supleixes |
ell, ella, vostè | supleix |
nosaltres | suplim |
vosaltres | supliu |
ells, elles, vostès | supleixen |
Imperfecto
jo | suplia |
---|---|
tu | suplies |
ell, ella, vostè | suplia |
nosaltres | suplíem |
vosaltres | suplíeu |
ells, elles, vostès | suplien |
Pasado simple
jo | suplí |
---|---|
tu | suplires |
ell, ella, vostè | suplí |
nosaltres | suplírem |
vosaltres | suplíreu |
ells, elles, vostès | supliren |
Pasado perifrástico
jo | vaig suplir |
---|---|
tu | vas (vares) suplir |
ell, ella, vostè | va suplir |
nosaltres | vam (vàrem) suplir |
vosaltres | vau (vàreu) suplir |
ells, elles, vostès | van (varen) suplir |
Futuro
jo | supliré |
---|---|
tu | supliràs |
ell, ella, vostè | suplirà |
nosaltres | suplirem |
vosaltres | suplireu |
ells, elles, vostès | supliran |
Perfecto
jo | he suplert |
---|---|
tu | has suplert |
ell, ella, vostè | ha suplert |
nosaltres | hem (havem) suplert |
vosaltres | heu (haveu) suplert |
ells, elles, vostès | han suplert |
Pluscuamperfecto
jo | havia suplert |
---|---|
tu | havies suplert |
ell, ella, vostè | havia suplert |
nosaltres | havíem suplert |
vosaltres | havíeu suplert |
ells, elles, vostès | havien suplert |
Pasado anterior
jo | haguí suplert |
---|---|
tu | hagueres suplert |
ell, ella, vostè | hagué suplert |
nosaltres | haguérem suplert |
vosaltres | haguéreu suplert |
ells, elles, vostès | hagueren suplert |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver suplert |
---|---|
tu | vas (vares) haver suplert |
ell, ella, vostè | va haver suplert |
nosaltres | vam (vàrem) haver suplert |
vosaltres | vau (vàreu) haver suplert |
ells, elles, vostès | van (varen) haver suplert |
Futuro perfecto
jo | hauré suplert |
---|---|
tu | hauràs suplert |
ell, ella, vostè | haurà suplert |
nosaltres | haurem suplert |
vosaltres | haureu suplert |
ells, elles, vostès | hauran suplert |
Modo subjuntivo
Presente
jo | supleixi |
---|---|
tu | supleixis |
ell, ella, vostè | supleixi |
nosaltres | suplim |
vosaltres | supliu |
ells, elles, vostès | supleixin |
Imperfecto
jo | suplís |
---|---|
tu | suplissis |
ell, ella, vostè | suplís |
nosaltres | suplíssim |
vosaltres | suplíssiu |
ells, elles, vostès | suplissin |
Perfecto
jo | hagi suplert |
---|---|
tu | hagis suplert |
ell, ella, vostè | hagi suplert |
nosaltres | hàgim suplert |
vosaltres | hàgiu suplert |
ells, elles, vostès | hagin suplert |
Pluscuamperfecto
jo | hagués suplert |
---|---|
tu | haguessis suplert |
ell, ella, vostè | hagués suplert |
nosaltres | haguéssim suplert |
vosaltres | haguéssiu suplert |
ells, elles, vostès | haguessin suplert |
Modo condicional
Condicional
jo | supliria |
---|---|
tu | supliries |
ell, ella, vostè | supliria |
nosaltres | supliríem |
vosaltres | supliríeu |
ells, elles, vostès | suplirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) suplert |
---|---|
tu | hauries (hagueres) suplert |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) suplert |
nosaltres | hauríem (haguérem) suplert |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) suplert |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) suplert |
Modo imperativo
(tu) | supleix |
---|---|
(vostè) | supleixi |
(nosaltres) | suplim |
(vosaltres) | supliu |
(vostès) | supleixin |