Conjugación del verbo assentir
| Infinitivo | assentir |
|---|---|
| Gerundio | assentint |
| Participio | assentit, assentida, assentits, assentides |
Modo indicativo
Presente
| jo | assenteixo |
|---|---|
| tu | assenteixes |
| ell, ella, vostè | assenteix |
| nosaltres | assentim |
| vosaltres | assentiu |
| ells, elles, vostès | assenteixen |
Imperfecto
| jo | assentia |
|---|---|
| tu | assenties |
| ell, ella, vostè | assentia |
| nosaltres | assentíem |
| vosaltres | assentíeu |
| ells, elles, vostès | assentien |
Pasado simple
| jo | assentí |
|---|---|
| tu | assentires |
| ell, ella, vostè | assentí |
| nosaltres | assentírem |
| vosaltres | assentíreu |
| ells, elles, vostès | assentiren |
Pasado perifrástico
| jo | vaig assentir |
|---|---|
| tu | vas (vares) assentir |
| ell, ella, vostè | va assentir |
| nosaltres | vam (vàrem) assentir |
| vosaltres | vau (vàreu) assentir |
| ells, elles, vostès | van (varen) assentir |
Futuro
| jo | assentiré |
|---|---|
| tu | assentiràs |
| ell, ella, vostè | assentirà |
| nosaltres | assentirem |
| vosaltres | assentireu |
| ells, elles, vostès | assentiran |
Perfecto
| jo | he assentit |
|---|---|
| tu | has assentit |
| ell, ella, vostè | ha assentit |
| nosaltres | hem (havem) assentit |
| vosaltres | heu (haveu) assentit |
| ells, elles, vostès | han assentit |
Pluscuamperfecto
| jo | havia assentit |
|---|---|
| tu | havies assentit |
| ell, ella, vostè | havia assentit |
| nosaltres | havíem assentit |
| vosaltres | havíeu assentit |
| ells, elles, vostès | havien assentit |
Pasado anterior
| jo | haguí assentit |
|---|---|
| tu | hagueres assentit |
| ell, ella, vostè | hagué assentit |
| nosaltres | haguérem assentit |
| vosaltres | haguéreu assentit |
| ells, elles, vostès | hagueren assentit |
Pasado anterior perifrástico
| jo | vaig haver assentit |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver assentit |
| ell, ella, vostè | va haver assentit |
| nosaltres | vam (vàrem) haver assentit |
| vosaltres | vau (vàreu) haver assentit |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver assentit |
Futuro perfecto
| jo | hauré assentit |
|---|---|
| tu | hauràs assentit |
| ell, ella, vostè | haurà assentit |
| nosaltres | haurem assentit |
| vosaltres | haureu assentit |
| ells, elles, vostès | hauran assentit |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | assenteixi |
|---|---|
| tu | assenteixis |
| ell, ella, vostè | assenteixi |
| nosaltres | assentim |
| vosaltres | assentiu |
| ells, elles, vostès | assenteixin |
Imperfecto
| jo | assentís |
|---|---|
| tu | assentissis |
| ell, ella, vostè | assentís |
| nosaltres | assentíssim |
| vosaltres | assentíssiu |
| ells, elles, vostès | assentissin |
Perfecto
| jo | hagi assentit |
|---|---|
| tu | hagis assentit |
| ell, ella, vostè | hagi assentit |
| nosaltres | hàgim assentit |
| vosaltres | hàgiu assentit |
| ells, elles, vostès | hagin assentit |
Pluscuamperfecto
| jo | hagués assentit |
|---|---|
| tu | haguessis assentit |
| ell, ella, vostè | hagués assentit |
| nosaltres | haguéssim assentit |
| vosaltres | haguéssiu assentit |
| ells, elles, vostès | haguessin assentit |
Modo condicional
Condicional
| jo | assentiria |
|---|---|
| tu | assentiries |
| ell, ella, vostè | assentiria |
| nosaltres | assentiríem |
| vosaltres | assentiríeu |
| ells, elles, vostès | assentirien |
Condicional perfecto
| jo | hauria (haguera) assentit |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) assentit |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) assentit |
| nosaltres | hauríem (haguérem) assentit |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) assentit |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) assentit |
Modo imperativo
| (tu) | assenteix |
|---|---|
| (vostè) | assenteixi |
| (nosaltres) | assentim |
| (vosaltres) | assentiu |
| (vostès) | assenteixin |