Conjugation of the verb dislocar
Infinitive | dislocar |
Gerund | dislocant |
Participle | dislocat, dislocada, dislocats, dislocades |
Indicative mood
Present
jo | disloco |
tu | disloques |
ell, ella, vostè | disloca |
nosaltres | disloquem |
vosaltres | disloqueu |
ells, elles, vostès | disloquen |
Imperfect
jo | dislocava |
tu | dislocaves |
ell, ella, vostè | dislocava |
nosaltres | dislocàvem |
vosaltres | dislocàveu |
ells, elles, vostès | dislocaven |
Preterite
jo | disloquí |
tu | dislocares |
ell, ella, vostè | dislocà |
nosaltres | dislocàrem |
vosaltres | dislocàreu |
ells, elles, vostès | dislocaren |
Future
jo | dislocaré |
tu | dislocaràs |
ell, ella, vostè | dislocarà |
nosaltres | dislocarem |
vosaltres | dislocareu |
ells, elles, vostès | dislocaran |
Subjunctive mood
Present
jo | disloqui |
tu | disloquis |
ell, ella, vostè | disloqui |
nosaltres | disloquem |
vosaltres | disloqueu |
ells, elles, vostès | disloquin |
Imperfect
jo | disloqués |
tu | disloquessis |
ell, ella, vostè | disloqués |
nosaltres | disloquéssim |
vosaltres | disloquéssiu |
ells, elles, vostès | disloquessin |
Conditional mood
jo | dislocaria |
tu | dislocaries |
ell, ella, vostè | dislocaria |
nosaltres | dislocaríem |
vosaltres | dislocaríeu |
ells, elles, vostès | dislocarien |
Imperative mood
(tu) | disloca |
(vostè) | disloqui |
(nosaltres) | disloquem |
(vosaltres) | disloqueu |
(vostès) | disloquin |