Conjugació del verb català venir
| Infinitiu |
venir |
| Gerundi |
venint |
| Participi |
vingut |
Mode indicatiu
Present
| jo | vinc |
| tu | véns |
| ell; ella; vostè | ve |
| nosaltres | venim |
| vosaltres | veniu |
| ells; elles; vostès | vénen |
Pretèrit imperfet
| jo | venia |
| tu | venies |
| ell; ella; vostè | venia |
| nosaltres | veníem |
| vosaltres | veníeu |
| ells; elles; vostès | venien |
Pretèrit perfet
| jo | vinguí |
| tu | vingueres |
| ell; ella; vostè | vingué |
| nosaltres | vinguérem |
| vosaltres | vinguéreu |
| ells; elles; vostès | vingueren |
Futur
| jo | vindré |
| tu | vindràs |
| ell; ella; vostè | vindrà |
| nosaltres | vindrem |
| vosaltres | vindreu |
| ells; elles; vostès | vindran |
Mode subjuntiu
Present
| jo | vingui |
| tu | vinguis |
| ell; ella; vostè | vingui |
| nosaltres | vinguem |
| vosaltres | vingueu |
| ells; elles; vostès | vinguin |
Pretèrit imperfet
| jo | vingués |
| tu | vinguessis |
| ell; ella; vostè | vingués |
| nosaltres | vinguéssim |
| vosaltres | vinguéssiu |
| ells; elles; vostès | vinguessin |
Mode condicional
| jo | vindria |
| tu | vindries |
| ell; ella; vostè | vindria |
| nosaltres | vindríem |
| vosaltres | vindríeu |
| ells; elles; vostès | vindrien |
Mode imperatiu
| (tu) | vine |
| (vostè) | vingui |
| (nosaltres) | vinguem |
| (vosaltres) | veniu |
| (vostès) | vinguin |
Llegenda: infinitiu, regular, regular amb canvi ortogràfic, irregular
