Conjugaison du verbe convenir
| Infinitif | convenir |
|---|---|
| Participe présent | convenint |
| Participe passé | convingut, convinguda, convinguts, convingudes |
Mode indicatif
Présent
| jo | convinc |
|---|---|
| tu | convens |
| ell, ella, vostè | convé |
| nosaltres | convenim |
| vosaltres | conveniu |
| ells, elles, vostès | convenen |
Imparfait
| jo | convenia |
|---|---|
| tu | convenies |
| ell, ella, vostè | convenia |
| nosaltres | conveníem |
| vosaltres | conveníeu |
| ells, elles, vostès | convenien |
Passé simple
| jo | convinguí |
|---|---|
| tu | convingueres |
| ell, ella, vostè | convingué |
| nosaltres | convinguérem |
| vosaltres | convinguéreu |
| ells, elles, vostès | convingueren |
Passé périphrastique
| jo | vaig convenir |
|---|---|
| tu | vas (vares) convenir |
| ell, ella, vostè | va convenir |
| nosaltres | vam (vàrem) convenir |
| vosaltres | vau (vàreu) convenir |
| ells, elles, vostès | van (varen) convenir |
Futur
| jo | convindré |
|---|---|
| tu | convindràs |
| ell, ella, vostè | convindrà |
| nosaltres | convindrem |
| vosaltres | convindreu |
| ells, elles, vostès | convindran |
Passé composé
| jo | he convingut |
|---|---|
| tu | has convingut |
| ell, ella, vostè | ha convingut |
| nosaltres | hem (havem) convingut |
| vosaltres | heu (haveu) convingut |
| ells, elles, vostès | han convingut |
Plus-que-parfait
| jo | havia convingut |
|---|---|
| tu | havies convingut |
| ell, ella, vostè | havia convingut |
| nosaltres | havíem convingut |
| vosaltres | havíeu convingut |
| ells, elles, vostès | havien convingut |
Passé antérieur
| jo | haguí convingut |
|---|---|
| tu | hagueres convingut |
| ell, ella, vostè | hagué convingut |
| nosaltres | haguérem convingut |
| vosaltres | haguéreu convingut |
| ells, elles, vostès | hagueren convingut |
Passé antérieur périphrastique
| jo | vaig haver convingut |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver convingut |
| ell, ella, vostè | va haver convingut |
| nosaltres | vam (vàrem) haver convingut |
| vosaltres | vau (vàreu) haver convingut |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver convingut |
Futur antérieur
| jo | hauré convingut |
|---|---|
| tu | hauràs convingut |
| ell, ella, vostè | haurà convingut |
| nosaltres | haurem convingut |
| vosaltres | haureu convingut |
| ells, elles, vostès | hauran convingut |
Mode subjonctif
Présent
| jo | convingui |
|---|---|
| tu | convinguis |
| ell, ella, vostè | convingui |
| nosaltres | convinguem |
| vosaltres | convingueu |
| ells, elles, vostès | convinguin |
Imparfait
| jo | convingués |
|---|---|
| tu | convinguessis |
| ell, ella, vostè | convingués |
| nosaltres | convinguéssim |
| vosaltres | convinguéssiu |
| ells, elles, vostès | convinguessin |
Passé composé
| jo | hagi convingut |
|---|---|
| tu | hagis convingut |
| ell, ella, vostè | hagi convingut |
| nosaltres | hàgim convingut |
| vosaltres | hàgiu convingut |
| ells, elles, vostès | hagin convingut |
Plus-que-parfait
| jo | hagués convingut |
|---|---|
| tu | haguessis convingut |
| ell, ella, vostè | hagués convingut |
| nosaltres | haguéssim convingut |
| vosaltres | haguéssiu convingut |
| ells, elles, vostès | haguessin convingut |
Mode conditionnel
Conditionnel
| jo | convindria |
|---|---|
| tu | convindries |
| ell, ella, vostè | convindria |
| nosaltres | convindríem |
| vosaltres | convindríeu |
| ells, elles, vostès | convindrien |
Conditionnel passé
| jo | hauria (haguera) convingut |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) convingut |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) convingut |
| nosaltres | hauríem (haguérem) convingut |
| vosaltres | hauríeu (haguéreu) convingut |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) convingut |
Mode impératif
| (tu) | convén |
|---|---|
| (vostè) | convingui |
| (nosaltres) | convinguem |
| (vosaltres) | conveniu |
| (vostès) | convinguin |