Conjugació del verb català convenir
| Infinitiu |
convenir |
| Gerundi |
convenint |
| Participi |
convingut |
Mode indicatiu
Present
| jo | convinc |
| tu | convens |
| ell; ella; vostè | convé |
| nosaltres | convenim |
| vosaltres | conveniu |
| ells; elles; vostès | convenen |
Pretèrit imperfet
| jo | convenia |
| tu | convenies |
| ell; ella; vostè | convenia |
| nosaltres | conveníem |
| vosaltres | conveníeu |
| ells; elles; vostès | convenien |
Pretèrit perfet
| jo | convinguí |
| tu | convingueres |
| ell; ella; vostè | convingué |
| nosaltres | convinguérem |
| vosaltres | convinguéreu |
| ells; elles; vostès | convingueren |
Futur
| jo | convindré |
| tu | convindràs |
| ell; ella; vostè | convindrà |
| nosaltres | convindrem |
| vosaltres | convindreu |
| ells; elles; vostès | convindran |
Mode subjuntiu
Present
| jo | convingui |
| tu | convinguis |
| ell; ella; vostè | convingui |
| nosaltres | convinguem |
| vosaltres | convingueu |
| ells; elles; vostès | convinguin |
Pretèrit imperfet
| jo | convingués |
| tu | convinguessis |
| ell; ella; vostè | convingués |
| nosaltres | convinguéssim |
| vosaltres | convinguéssiu |
| ells; elles; vostès | convinguessin |
Mode condicional
| jo | convindria |
| tu | convindries |
| ell; ella; vostè | convindria |
| nosaltres | convindríem |
| vosaltres | convindríeu |
| ells; elles; vostès | convindrien |
Mode imperatiu
| (tu) | convén |
| (vostè) | convingui |
| (nosaltres) | convinguem |
| (vosaltres) | conveniu |
| (vostès) | convinguin |
Llegenda: infinitiu, regular, regular amb canvi ortogràfic, irregular
