Conjugació del verb català ofendre
| Infinitiu |
ofendre |
| Gerundi |
ofenent |
| Participi |
ofès |
Mode indicatiu
Present
| jo | ofenc |
| tu | ofens |
| ell; ella; vostè | ofèn |
| nosaltres | ofenem |
| vosaltres | ofeneu |
| ells; elles; vostès | ofenen |
Pretèrit imperfet
| jo | ofenia |
| tu | ofenies |
| ell; ella; vostè | ofenia |
| nosaltres | ofeníem |
| vosaltres | ofeníeu |
| ells; elles; vostès | ofenien |
Pretèrit perfet
| jo | ofenguí |
| tu | ofengueres |
| ell; ella; vostè | ofengué |
| nosaltres | ofenguérem |
| vosaltres | ofenguéreu |
| ells; elles; vostès | ofengueren |
Futur
| jo | ofendré |
| tu | ofendràs |
| ell; ella; vostè | ofendrà |
| nosaltres | ofendrem |
| vosaltres | ofendreu |
| ells; elles; vostès | ofendran |
Mode subjuntiu
Present
| jo | ofengui |
| tu | ofenguis |
| ell; ella; vostè | ofengui |
| nosaltres | ofenguem |
| vosaltres | ofengueu |
| ells; elles; vostès | ofenguin |
Pretèrit imperfet
| jo | ofengués |
| tu | ofenguessis |
| ell; ella; vostè | ofengués |
| nosaltres | ofenguéssim |
| vosaltres | ofenguéssiu |
| ells; elles; vostès | ofenguessin |
Mode condicional
| jo | ofendria |
| tu | ofendries |
| ell; ella; vostè | ofendria |
| nosaltres | ofendríem |
| vosaltres | ofendríeu |
| ells; elles; vostès | ofendrien |
Mode imperatiu
| (tu) | ofèn |
| (vostè) | ofengui |
| (nosaltres) | ofenguem |
| (vosaltres) | ofeneu |
| (vostès) | ofenguin |
Llegenda: infinitiu, regular, regular amb canvi ortogràfic, irregular
