Konjugation des Verbs mentir
Infinitiv | mentir |
---|---|
Gerundium | mentint |
Partizip | mentit, mentida, mentits, mentides |
Indikativ
Präsens
jo | menteixo, mento |
---|---|
tu | menteixes, ments |
ell, ella, vostè | menteix, ment |
nosaltres | mentim |
vosaltres, vós | mentiu |
ells, elles, vostès | menteixen, menten |
Imperfekt
jo | mentia |
---|---|
tu | menties |
ell, ella, vostè | mentia |
nosaltres | mentíem |
vosaltres, vós | mentíeu |
ells, elles, vostès | mentien |
Passat simple
jo | mentí |
---|---|
tu | mentires |
ell, ella, vostè | mentí |
nosaltres | mentírem |
vosaltres, vós | mentíreu |
ells, elles, vostès | mentiren |
Passat perifràstic
jo | vaig mentir |
---|---|
tu | vas (vares) mentir |
ell, ella, vostè | va mentir |
nosaltres | vam (vàrem) mentir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) mentir |
ells, elles, vostès | van (varen) mentir |
Futur I
jo | mentiré |
---|---|
tu | mentiràs |
ell, ella, vostè | mentirà |
nosaltres | mentirem |
vosaltres, vós | mentireu |
ells, elles, vostès | mentiran |
Perfekt
jo | he mentit |
---|---|
tu | has mentit |
ell, ella, vostè | ha mentit |
nosaltres | hem (havem) mentit |
vosaltres, vós | heu (haveu) mentit |
ells, elles, vostès | han mentit |
Plusquamperfekt
jo | havia mentit |
---|---|
tu | havies mentit |
ell, ella, vostè | havia mentit |
nosaltres | havíem mentit |
vosaltres, vós | havíeu mentit |
ells, elles, vostès | havien mentit |
Passat anterior
jo | haguí mentit |
---|---|
tu | hagueres mentit |
ell, ella, vostè | hagué mentit |
nosaltres | haguérem mentit |
vosaltres, vós | haguéreu mentit |
ells, elles, vostès | hagueren mentit |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver mentit |
---|---|
tu | vas (vares) haver mentit |
ell, ella, vostè | va haver mentit |
nosaltres | vam (vàrem) haver mentit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver mentit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver mentit |
Futur II
jo | hauré mentit |
---|---|
tu | hauràs mentit |
ell, ella, vostè | haurà mentit |
nosaltres | haurem mentit |
vosaltres, vós | haureu mentit |
ells, elles, vostès | hauran mentit |
Subjunktiv
Präsens
jo | menteixi, menti |
---|---|
tu | menteixis, mentis |
ell, ella, vostè | menteixi, menti |
nosaltres | mentim |
vosaltres, vós | mentiu |
ells, elles, vostès | menteixin, mentin |
Imperfekt
jo | mentís |
---|---|
tu | mentissis |
ell, ella, vostè | mentís |
nosaltres | mentíssim |
vosaltres, vós | mentíssiu |
ells, elles, vostès | mentissin |
Perfekt
jo | hagi mentit |
---|---|
tu | hagis mentit |
ell, ella, vostè | hagi mentit |
nosaltres | hàgim mentit |
vosaltres, vós | hàgiu mentit |
ells, elles, vostès | hagin mentit |
Plusquamperfekt
jo | hagués mentit |
---|---|
tu | haguessis mentit |
ell, ella, vostè | hagués mentit |
nosaltres | haguéssim mentit |
vosaltres, vós | haguéssiu mentit |
ells, elles, vostès | haguessin mentit |
Konditional
Konditional I
jo | mentiria |
---|---|
tu | mentiries |
ell, ella, vostè | mentiria |
nosaltres | mentiríem |
vosaltres, vós | mentiríeu |
ells, elles, vostès | mentirien |
Konditional II
jo | hauria (haguera) mentit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) mentit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) mentit |
nosaltres | hauríem (haguérem) mentit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) mentit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) mentit |
Imperativ
(tu) | menteix, ment |
---|---|
(vostè) | menteixi, menti |
(nosaltres) | mentim |
(vosaltres) | mentiu |
(vostès) | menteixin, mentin |