Inchoative Verben der dritten Konjugation
Im Katalanischen sind die meisten Verben der dritten Konjugation inchoativ. Sie haben die Silbe -eix- eingesetzt zwischen dem Stamm und der Endung in den drei Singularformen und der dritten Person Plural des Präsens Indikativ und Präsens Konjunktiv.
A
- abaltir-se
- abaratir
- abduir
- abellir
- ablanir
- abolir
- absorbir
- accedir
- aclarir
- aclarir-se
- acolorir
- acomplir
- aconseguir
- acovardir
- acudir
- adduir
- adherir
- adolorir
- adquirir
- advertir
- afavorir
- afeblir
- afegir
- afligir
- agrair
- agredir
- aigualir
- al·ludir
- alentir
- alleugerir
- amanir
- amansir
- amollir
- amortir
- apetir
- aplaudir
- aprofundir
- argüir
- arrodonir
- ascendir
- assaborir
- assentir
- assistir
- assolir
- assortir
- assumir
- aterrir
- atordir
- atrevir-se
- atribuir
- avergonyir
- avergonyir-se
- avorrir
- avorrir-se
B
C
- capir
- cedir
- cenyir
- cobrir
- coercir
- coincidir
- col·legir
- col·lidir
- col·ludir
- colpir
- compadir
- compartir
- compel·lir
- competir
- complir
- comprimir
- concedir
- concernir
- conduir
- conferir
- confluir
- conquerir
- consistir
- constituir
- construir
- consumir
- contribuir
- convergir
- convertir
- corregir
- corroir
- cruspir
D
- decidir
- deduir
- defallir
- deferir
- definir
- deflectir
- delinquir
- demolir
- departir
- deprimir
- derruir
- descendir
- descobrir
- desistir
- deslluir
- desobeir
- desoir
- destenyir
- destruir
- diferir
- digerir
- diluir
- dimitir
- dirigir
- discernir
- discutir
- disminuir
- dissentir
- distingir
- distribuir
- divergir
- divertir
- divertir-se
- dividir
E
- elegir
- eludir
- eluir
- embadalir
- embellir
- emblanquir
- embogir
- embotir
- emergir
- emmalaltir
- emmalaltir-se
- empedreir
- empegueir-se
- empetitir
- empobrir
- enaltir
- encabir
- encobrir
- encongir
- endarrerir
- endolcir
- enfastidir
- enfondir
- enfortir
- enfosquir
- enfosquir-se
- engolir
- engrandir
- enllestir
- ennoblir
- enriquir
- enriquir-se
- ensopir
- ensordir
- entendrir
- entossudir-se
- entristir
- envair
- envellir
- envestir
- erigir
- esbalair
- esbaldir
- escandir
- esclafir
- esculpir
- esgrimir
- esgrogueir-se
- esmorteir
- esmortir
- espargir
- espessir
- esporuguir
- establir
- estremir
- estremir-se
- esvair
- esvair-se
- esvanir-se
- evadir
- evadir-se
- excedir
- excel·lir
- exercir
- exhaurir
- exhibir
- exigir
- eximir
- existir
- expandir
- expedir
- expel·lir
- extingir
- extradir
F
G
I
- immergir
- immergir-se
- immiscir-se
- impartir
- impedir
- impel·lir
- imprimir
- incidir
- incomplir
- incumbir
- induir
- inferir
- infligir
- influir
- infringir
- ingerir
- inhibir
- inquirir
- inserir
- insistir
- instituir
- instruir
- intercedir
- interferir
- introduir
- intuir
- invertir
- investir
J
L
M
N
O
P
- pair
- pansir
- parir
- partir
- patir
- penedir-se
- percudir
- perir
- perseguir
- persistir
- persuadir
- pervertir
- podrir
- pol·luir
- polir
- posseir
- precedir
- preferir
- prescindir
- presidir
- presumir
- procedir
- produir
- proferir
- prohibir
- propel·lir
- prosseguir
- prostituir
- protegir
- proveir
- punir
R
- reconquerir
- reconstruir
- redimir
- redistribuir
- reduir
- referir
- reflectir
- regir
- rellegir
- rendir
- rendir-se
- renyir
- repartir
- repel·lir
- repercutir
- repetir
- reprimir
- reproduir
- requerir
- residir
- resistir
- resplendir
- ressorgir
- restablir
- restituir
- restringir
- resumir
- retenyir
- retorquir
- retribuir
- retrocedir
- reunir
- reverir
- revertir
- rostir
- rugir
S
- sargir
- seduir
- seguir
- servir
- sofregir
- sofrir
- sorgir
- submergir
- submergir-se
- substituir
- subvertir
- succeir
- sucumbir
- suggerir
- sumir
- suplir
- suprimir