Konjugation des katalanischen Verbs desorientar – verbs.cat

Infinitiv	desorientar
Gerundium	desorientant
Partizip	desorientat, desorientada, desorientats, desorientades

Indikativ

Präsens

jo	desoriento
tu	desorientes
ell, ella, vostè	desorienta
nosaltres	desorientem
vosaltres, vós	desorienteu
ells, elles, vostès	desorienten

Imperfekt

jo	desorientava
tu	desorientaves
ell, ella, vostè	desorientava
nosaltres	desorientàvem
vosaltres, vós	desorientàveu
ells, elles, vostès	desorientaven

Präteritum

jo	desorientí
tu	desorientares
ell, ella, vostè	desorientà
nosaltres	desorientàrem
vosaltres, vós	desorientàreu
ells, elles, vostès	desorientaren

Periphrastische Präteritum

jo	vaig desorientar
tu	vas (vares) desorientar
ell, ella, vostè	va desorientar
nosaltres	vam (vàrem) desorientar
vosaltres, vós	vau (vàreu) desorientar
ells, elles, vostès	van (varen) desorientar

Futur I

jo	desorientaré
tu	desorientaràs
ell, ella, vostè	desorientarà
nosaltres	desorientarem
vosaltres, vós	desorientareu
ells, elles, vostès	desorientaran

Perfekt

jo	he desorientat
tu	has desorientat
ell, ella, vostè	ha desorientat
nosaltres	hem (havem) desorientat
vosaltres, vós	heu (haveu) desorientat
ells, elles, vostès	han desorientat

Plusquamperfekt

jo	havia desorientat
tu	havies desorientat
ell, ella, vostè	havia desorientat
nosaltres	havíem desorientat
vosaltres, vós	havíeu desorientat
ells, elles, vostès	havien desorientat

Vollendetes Perfekt

jo	haguí desorientat
tu	hagueres desorientat
ell, ella, vostè	hagué desorientat
nosaltres	haguérem desorientat
vosaltres, vós	haguéreu desorientat
ells, elles, vostès	hagueren desorientat

Passat anterior perifràstic

jo	vaig haver desorientat
tu	vas (vares) haver desorientat
ell, ella, vostè	va haver desorientat
nosaltres	vam (vàrem) haver desorientat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver desorientat
ells, elles, vostès	van (varen) haver desorientat

Futur II

jo	hauré desorientat
tu	hauràs desorientat
ell, ella, vostè	haurà desorientat
nosaltres	haurem desorientat
vosaltres, vós	haureu desorientat
ells, elles, vostès	hauran desorientat

Subjunktiv

Präsens

jo	desorienti
tu	desorientis
ell, ella, vostè	desorienti
nosaltres	desorientem
vosaltres, vós	desorienteu
ells, elles, vostès	desorientin

Imperfekt

jo	desorientés
tu	desorientessis
ell, ella, vostè	desorientés
nosaltres	desorientéssim
vosaltres, vós	desorientéssiu
ells, elles, vostès	desorientessin

Perfekt

jo	hagi desorientat
tu	hagis desorientat
ell, ella, vostè	hagi desorientat
nosaltres	hàgim desorientat
vosaltres, vós	hàgiu desorientat
ells, elles, vostès	hagin desorientat

Plusquamperfekt

jo	hagués desorientat
tu	haguessis desorientat
ell, ella, vostè	hagués desorientat
nosaltres	haguéssim desorientat
vosaltres, vós	haguéssiu desorientat
ells, elles, vostès	haguessin desorientat

Konditional

Konditional I

jo	desorientaria
tu	desorientaries
ell, ella, vostè	desorientaria
nosaltres	desorientaríem
vosaltres, vós	desorientaríeu
ells, elles, vostès	desorientarien

Konditional II

jo	hauria (haguera) desorientat
tu	hauries (hagueres) desorientat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) desorientat
nosaltres	hauríem (haguérem) desorientat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) desorientat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) desorientat

Imperativ

(tu)	desorienta
(vostè)	desorienti
(nosaltres)	desorientem
(vosaltres)	desorienteu
(vostès)	desorientin

Kategorien

Übersetzungen

Deutsch: desorientieren
Englisch: to disorient
Spanisch: desorientar
Französisch: désorienter
Italienisch: disorientare
Niederländisch: desoriënteren
Portugiesisch: desnortear, desorientar