Conjugación del verbo fanfarronejar
| Infinitivo | fanfarronejar |
| Gerundio | fanfarronejant |
| Participio | fanfarronejat, fanfarronejada, fanfarronejats, fanfarronejades |
Modo indicativo
Presente
| jo | fanfarronejo |
| tu | fanfarroneges |
| ell, ella, vostè | fanfarroneja |
| nosaltres | fanfarronegem |
| vosaltres | fanfarronegeu |
| ells, elles, vostès | fanfarronegen |
Imperfect
| jo | fanfarronejava |
| tu | fanfarronejaves |
| ell, ella, vostè | fanfarronejava |
| nosaltres | fanfarronejàvem |
| vosaltres | fanfarronejàveu |
| ells, elles, vostès | fanfarronejaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | fanfarronegí |
| tu | fanfarronejares |
| ell, ella, vostè | fanfarronejà |
| nosaltres | fanfarronejàrem |
| vosaltres | fanfarronejàreu |
| ells, elles, vostès | fanfarronejaren |
Futuro
| jo | fanfarronejaré |
| tu | fanfarronejaràs |
| ell, ella, vostè | fanfarronejarà |
| nosaltres | fanfarronejarem |
| vosaltres | fanfarronejareu |
| ells, elles, vostès | fanfarronejaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | fanfarronegi |
| tu | fanfarronegis |
| ell, ella, vostè | fanfarronegi |
| nosaltres | fanfarronegem |
| vosaltres | fanfarronegeu |
| ells, elles, vostès | fanfarronegin |
Imperfect
| jo | fanfarronegés |
| tu | fanfarronegessis |
| ell, ella, vostè | fanfarronegés |
| nosaltres | fanfarronegéssim |
| vosaltres | fanfarronegéssiu |
| ells, elles, vostès | fanfarronegessin |
Modo condicional
| jo | fanfarronejaria |
| tu | fanfarronejaries |
| ell, ella, vostè | fanfarronejaria |
| nosaltres | fanfarronejaríem |
| vosaltres | fanfarronejaríeu |
| ells, elles, vostès | fanfarronejarien |
Modo imperativo
| (tu) | fanfarroneja |
| (vostè) | fanfarronegi |
| (nosaltres) | fanfarronegem |
| (vosaltres) | fanfarronegeu |
| (vostès) | fanfarronegin |
Traducciones
- alemán
- angeben; prahlen
- inglés
- to boast
- español
- fanfarronear
- francés
- fanfaronner
- italiano
- vantarsi
- neerlandés
- bluffen; opscheppen; pochen
- portugués
- fanfarronar