Conjugation of the verb intentar
Infinitive | intentar |
---|---|
Gerund | intentant |
Participle | intentat, intentada, intentats, intentades |
Indicative mood
Present
jo | intento |
---|---|
tu | intentes |
ell, ella, vostè | intenta |
nosaltres | intentem |
vosaltres | intenteu |
ells, elles, vostès | intenten |
Imperfect
jo | intentava |
---|---|
tu | intentaves |
ell, ella, vostè | intentava |
nosaltres | intentàvem |
vosaltres | intentàveu |
ells, elles, vostès | intentaven |
Preterite
jo | intentí |
---|---|
tu | intentares |
ell, ella, vostè | intentà |
nosaltres | intentàrem |
vosaltres | intentàreu |
ells, elles, vostès | intentaren |
Future
jo | intentaré |
---|---|
tu | intentaràs |
ell, ella, vostè | intentarà |
nosaltres | intentarem |
vosaltres | intentareu |
ells, elles, vostès | intentaran |
Subjunctive mood
Present
jo | intenti |
---|---|
tu | intentis |
ell, ella, vostè | intenti |
nosaltres | intentem |
vosaltres | intenteu |
ells, elles, vostès | intentin |
Imperfect
jo | intentés |
---|---|
tu | intentessis |
ell, ella, vostè | intentés |
nosaltres | intentéssim |
vosaltres | intentéssiu |
ells, elles, vostès | intentessin |
Conditional mood
jo | intentaria |
---|---|
tu | intentaries |
ell, ella, vostè | intentaria |
nosaltres | intentaríem |
vosaltres | intentaríeu |
ells, elles, vostès | intentarien |
Imperative mood
(tu) | intenta |
---|---|
(vostè) | intenti |
(nosaltres) | intentem |
(vosaltres) | intenteu |
(vostès) | intentin |