Konjugation des Verbs amoïnar
| Infinitiv | amoïnar |
|---|---|
| Gerundium | amoïnant |
| Partizip | amoïnat, amoïnada, amoïnats, amoïnades |
Indikativ
Präsens
| jo | amoïno |
|---|---|
| tu | amoïnes |
| ell, ella, vostè | amoïna |
| nosaltres | amoïnem |
| vosaltres, vós | amoïneu |
| ells, elles, vostès | amoïnen |
Imperfekt
| jo | amoïnava |
|---|---|
| tu | amoïnaves |
| ell, ella, vostè | amoïnava |
| nosaltres | amoïnàvem |
| vosaltres, vós | amoïnàveu |
| ells, elles, vostès | amoïnaven |
Präteritum
| jo | amoïní |
|---|---|
| tu | amoïnares |
| ell, ella, vostè | amoïnà |
| nosaltres | amoïnàrem |
| vosaltres, vós | amoïnàreu |
| ells, elles, vostès | amoïnaren |
Periphrastische Präteritum
| jo | vaig amoïnar |
|---|---|
| tu | vas (vares) amoïnar |
| ell, ella, vostè | va amoïnar |
| nosaltres | vam (vàrem) amoïnar |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) amoïnar |
| ells, elles, vostès | van (varen) amoïnar |
Futur I
| jo | amoïnaré |
|---|---|
| tu | amoïnaràs |
| ell, ella, vostè | amoïnarà |
| nosaltres | amoïnarem |
| vosaltres, vós | amoïnareu |
| ells, elles, vostès | amoïnaran |
Perfekt
| jo | he amoïnat |
|---|---|
| tu | has amoïnat |
| ell, ella, vostè | ha amoïnat |
| nosaltres | hem (havem) amoïnat |
| vosaltres, vós | heu (haveu) amoïnat |
| ells, elles, vostès | han amoïnat |
Plusquamperfekt
| jo | havia amoïnat |
|---|---|
| tu | havies amoïnat |
| ell, ella, vostè | havia amoïnat |
| nosaltres | havíem amoïnat |
| vosaltres, vós | havíeu amoïnat |
| ells, elles, vostès | havien amoïnat |
Vollendetes Perfekt
| jo | haguí amoïnat |
|---|---|
| tu | hagueres amoïnat |
| ell, ella, vostè | hagué amoïnat |
| nosaltres | haguérem amoïnat |
| vosaltres, vós | haguéreu amoïnat |
| ells, elles, vostès | hagueren amoïnat |
Passat anterior perifràstic
| jo | vaig haver amoïnat |
|---|---|
| tu | vas (vares) haver amoïnat |
| ell, ella, vostè | va haver amoïnat |
| nosaltres | vam (vàrem) haver amoïnat |
| vosaltres, vós | vau (vàreu) haver amoïnat |
| ells, elles, vostès | van (varen) haver amoïnat |
Futur II
| jo | hauré amoïnat |
|---|---|
| tu | hauràs amoïnat |
| ell, ella, vostè | haurà amoïnat |
| nosaltres | haurem amoïnat |
| vosaltres, vós | haureu amoïnat |
| ells, elles, vostès | hauran amoïnat |
Subjunktiv
Präsens
| jo | amoïni |
|---|---|
| tu | amoïnis |
| ell, ella, vostè | amoïni |
| nosaltres | amoïnem |
| vosaltres, vós | amoïneu |
| ells, elles, vostès | amoïnin |
Imperfekt
| jo | amoïnés |
|---|---|
| tu | amoïnessis |
| ell, ella, vostè | amoïnés |
| nosaltres | amoïnéssim |
| vosaltres, vós | amoïnéssiu |
| ells, elles, vostès | amoïnessin |
Perfekt
| jo | hagi amoïnat |
|---|---|
| tu | hagis amoïnat |
| ell, ella, vostè | hagi amoïnat |
| nosaltres | hàgim amoïnat |
| vosaltres, vós | hàgiu amoïnat |
| ells, elles, vostès | hagin amoïnat |
Plusquamperfekt
| jo | hagués amoïnat |
|---|---|
| tu | haguessis amoïnat |
| ell, ella, vostè | hagués amoïnat |
| nosaltres | haguéssim amoïnat |
| vosaltres, vós | haguéssiu amoïnat |
| ells, elles, vostès | haguessin amoïnat |
Konditional
Konditional I
| jo | amoïnaria |
|---|---|
| tu | amoïnaries |
| ell, ella, vostè | amoïnaria |
| nosaltres | amoïnaríem |
| vosaltres, vós | amoïnaríeu |
| ells, elles, vostès | amoïnarien |
Konditional II
| jo | hauria (haguera) amoïnat |
|---|---|
| tu | hauries (hagueres) amoïnat |
| ell, ella, vostè | hauria (haguera) amoïnat |
| nosaltres | hauríem (haguérem) amoïnat |
| vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) amoïnat |
| ells, elles, vostès | haurien (hagueren) amoïnat |
Imperativ
| (tu) | amoïna |
|---|---|
| (vostè) | amoïni |
| (nosaltres) | amoïnem |
| (vosaltres) | amoïneu |
| (vostès) | amoïnin |