Conjugació del verb amoïnar
Infinitiu | amoïnar |
---|---|
Gerundi | amoïnant |
Participi | amoïnat, amoïnada, amoïnats, amoïnades |
Mode indicatiu
Present
jo | amoïno |
---|---|
tu | amoïnes |
ell, ella, vostè | amoïna |
nosaltres | amoïnem |
vosaltres, vós | amoïneu |
ells, elles, vostès | amoïnen |
Imperfet
jo | amoïnava |
---|---|
tu | amoïnaves |
ell, ella, vostè | amoïnava |
nosaltres | amoïnàvem |
vosaltres, vós | amoïnàveu |
ells, elles, vostès | amoïnaven |
Passat simple
jo | amoïní |
---|---|
tu | amoïnares |
ell, ella, vostè | amoïnà |
nosaltres | amoïnàrem |
vosaltres, vós | amoïnàreu |
ells, elles, vostès | amoïnaren |
Passat perifràstic
jo | vaig amoïnar |
---|---|
tu | vas (vares) amoïnar |
ell, ella, vostè | va amoïnar |
nosaltres | vam (vàrem) amoïnar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) amoïnar |
ells, elles, vostès | van (varen) amoïnar |
Futur
jo | amoïnaré |
---|---|
tu | amoïnaràs |
ell, ella, vostè | amoïnarà |
nosaltres | amoïnarem |
vosaltres, vós | amoïnareu |
ells, elles, vostès | amoïnaran |
Perfet
jo | he amoïnat |
---|---|
tu | has amoïnat |
ell, ella, vostè | ha amoïnat |
nosaltres | hem (havem) amoïnat |
vosaltres, vós | heu (haveu) amoïnat |
ells, elles, vostès | han amoïnat |
Plusquamperfet
jo | havia amoïnat |
---|---|
tu | havies amoïnat |
ell, ella, vostè | havia amoïnat |
nosaltres | havíem amoïnat |
vosaltres, vós | havíeu amoïnat |
ells, elles, vostès | havien amoïnat |
Passat anterior
jo | haguí amoïnat |
---|---|
tu | hagueres amoïnat |
ell, ella, vostè | hagué amoïnat |
nosaltres | haguérem amoïnat |
vosaltres, vós | haguéreu amoïnat |
ells, elles, vostès | hagueren amoïnat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver amoïnat |
---|---|
tu | vas (vares) haver amoïnat |
ell, ella, vostè | va haver amoïnat |
nosaltres | vam (vàrem) haver amoïnat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver amoïnat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver amoïnat |
Futur perfet
jo | hauré amoïnat |
---|---|
tu | hauràs amoïnat |
ell, ella, vostè | haurà amoïnat |
nosaltres | haurem amoïnat |
vosaltres, vós | haureu amoïnat |
ells, elles, vostès | hauran amoïnat |
Mode subjuntiu
Present
jo | amoïni |
---|---|
tu | amoïnis |
ell, ella, vostè | amoïni |
nosaltres | amoïnem |
vosaltres, vós | amoïneu |
ells, elles, vostès | amoïnin |
Imperfet
jo | amoïnés |
---|---|
tu | amoïnessis |
ell, ella, vostè | amoïnés |
nosaltres | amoïnéssim |
vosaltres, vós | amoïnéssiu |
ells, elles, vostès | amoïnessin |
Perfet
jo | hagi amoïnat |
---|---|
tu | hagis amoïnat |
ell, ella, vostè | hagi amoïnat |
nosaltres | hàgim amoïnat |
vosaltres, vós | hàgiu amoïnat |
ells, elles, vostès | hagin amoïnat |
Plusquamperfet
jo | hagués amoïnat |
---|---|
tu | haguessis amoïnat |
ell, ella, vostè | hagués amoïnat |
nosaltres | haguéssim amoïnat |
vosaltres, vós | haguéssiu amoïnat |
ells, elles, vostès | haguessin amoïnat |
Mode condicional
Condicional
jo | amoïnaria |
---|---|
tu | amoïnaries |
ell, ella, vostè | amoïnaria |
nosaltres | amoïnaríem |
vosaltres, vós | amoïnaríeu |
ells, elles, vostès | amoïnarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) amoïnat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) amoïnat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) amoïnat |
nosaltres | hauríem (haguérem) amoïnat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) amoïnat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) amoïnat |
Mode imperatiu
(tu) | amoïna |
---|---|
(vostè) | amoïni |
(nosaltres) | amoïnem |
(vosaltres) | amoïneu |
(vostès) | amoïnin |