El mode subjuntiu expressa cosas hipotèticas, no seguras i desitjables. El subjuntiu conté els següents temps: present, imperfet, perfet i plusquamperfet. Aquest article tracta sobre el us del subjuntiu en català.

El subjuntiu apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció com que o quan. El temps que utilitzem depèn del temps de l'oració principal.

Temps simples

Present

El present del subjuntiu se utilitza amb una oració principal en present o futur del mode indicatiu. Per exemple:

Espero que faci sol.
Volem que aprenguis català.
Dubto que el tren arribi a temps.
Compraré un cotxe quan tingui prou diner.

També es pot formular un desig amb "tant de bo", per exemple:

Tant de bo que deixi de fumar!

També s'utilitza el present de subjuntiu per a ordres i instruccions negatives. Per exemple:

No dubtis!
No fumeu.

Per a ordres positives s'utilitza el imperatiu.

Imperfet

L’imperfet de subjuntiu s'utilitza quan l’oració principal està en el passat simple/perifràstic o imperfet del mode indicatiu o el mode condicional. Per exemple:

Et vaig demanar que vinguessis amb mi.
Et deia que et rentessis les mans per anar a sopar.

Temps compostos

Perfet

El perfet de subjuntiu s'utilitza quan parlem de coses que s'acaben de realitzar. Es forma amb una forma del present de subjuntiu del verb auxiliar haver i el participi del verb conjugat.

Esperem que hàgiu gaudit.

Plusquamperfet

Es forma amb l'auxiliar en imperfet de subjuntiu.

Va ser una làstima que no hagués pogut venir.
Ho hauria pogut finalitzar, si els professors m'haguessin donat més temps.