El mode subjuntiu s'utilitza per expressar desitjos, possibilitats, incerteses o condicions hipotètiques. El subjuntiu conté els següents temps: present, imperfet, perfet i plusquamperfet. Aquest article tracta sobre l'ús del subjuntiu en català.
El subjuntiu apareix, majoritàriament, en oracions subordinades darrere d’una conjunció com que o quan. El temps que utilitzem depèn del temps de l'oració principal.
Temps simples
Present
El present del subjuntiu s'utilitza amb una oració principal en present o futur del mode indicatiu. Per exemple:
- Espero que faci sol.
- Volem que aprenguis català.
- Dubto que el tren arribi a temps.
- Compraré un cotxe quan tingui prou diner.
També es pot formular un desig amb "tant de bo", per exemple:
- Tant de bo que deixi de fumar!
També s'utilitza el present de subjuntiu per a ordres i instruccions negatives. Per exemple:
Per a ordres positives s'utilitza l'imperatiu.
Imperfet
L’imperfet de subjuntiu s'utilitza quan l’oració principal està en el passat simple/perifràstic o imperfet del mode indicatiu o el mode condicional. Per exemple:
- Et vaig demanar que vinguessis amb mi.
- Et deia que et rentessis les mans per anar a sopar.
Temps compostos
Perfet
El perfet de subjuntiu s'utilitza quan parlem de coses que s'acaben de realitzar. Es forma amb una forma del present de subjuntiu del verb auxiliar haver i el participi del verb conjugat.
Plusquamperfet
Es forma amb l'auxiliar en imperfet de subjuntiu.
- Va ser una làstima que no hagués pogut venir.
- Ho hauria pogut finalitzar, si els professors m'haguessin donat més temps.