Conjugació del verb dubtar
Infinitiu | dubtar |
---|---|
Gerundi | dubtant |
Participi | dubtat, dubtada, dubtats, dubtades |
Mode indicatiu
Present
jo | dubto |
---|---|
tu | dubtes |
ell, ella, vostè | dubta |
nosaltres | dubtem |
vosaltres | dubteu |
ells, elles, vostès | dubten |
Imperfet
jo | dubtava |
---|---|
tu | dubtaves |
ell, ella, vostè | dubtava |
nosaltres | dubtàvem |
vosaltres | dubtàveu |
ells, elles, vostès | dubtaven |
Passat simple
jo | dubtí |
---|---|
tu | dubtares |
ell, ella, vostè | dubtà |
nosaltres | dubtàrem |
vosaltres | dubtàreu |
ells, elles, vostès | dubtaren |
Futur
jo | dubtaré |
---|---|
tu | dubtaràs |
ell, ella, vostè | dubtarà |
nosaltres | dubtarem |
vosaltres | dubtareu |
ells, elles, vostès | dubtaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | dubti |
---|---|
tu | dubtis |
ell, ella, vostè | dubti |
nosaltres | dubtem |
vosaltres | dubteu |
ells, elles, vostès | dubtin |
Imperfet
jo | dubtés |
---|---|
tu | dubtessis |
ell, ella, vostè | dubtés |
nosaltres | dubtéssim |
vosaltres | dubtéssiu |
ells, elles, vostès | dubtessin |
Mode condicional
jo | dubtaria |
---|---|
tu | dubtaries |
ell, ella, vostè | dubtaria |
nosaltres | dubtaríem |
vosaltres | dubtaríeu |
ells, elles, vostès | dubtarien |
Mode imperatiu
(tu) | dubta |
---|---|
(vostè) | dubti |
(nosaltres) | dubtem |
(vosaltres) | dubteu |
(vostès) | dubtin |