Conjugació del verb provar
Infinitiu | provar |
---|---|
Gerundi | provant |
Participi | provat, provada, provats, provades |
Mode indicatiu
Present
jo | provo |
---|---|
tu | proves |
ell, ella, vostè | prova |
nosaltres | provem |
vosaltres | proveu |
ells, elles, vostès | proven |
Imperfet
jo | provava |
---|---|
tu | provaves |
ell, ella, vostè | provava |
nosaltres | provàvem |
vosaltres | provàveu |
ells, elles, vostès | provaven |
Passat simple
jo | proví |
---|---|
tu | provares |
ell, ella, vostè | provà |
nosaltres | provàrem |
vosaltres | provàreu |
ells, elles, vostès | provaren |
Futur
jo | provaré |
---|---|
tu | provaràs |
ell, ella, vostè | provarà |
nosaltres | provarem |
vosaltres | provareu |
ells, elles, vostès | provaran |
Mode subjuntiu
Present
jo | provi |
---|---|
tu | provis |
ell, ella, vostè | provi |
nosaltres | provem |
vosaltres | proveu |
ells, elles, vostès | provin |
Imperfet
jo | provés |
---|---|
tu | provessis |
ell, ella, vostè | provés |
nosaltres | provéssim |
vosaltres | provéssiu |
ells, elles, vostès | provessin |
Mode condicional
jo | provaria |
---|---|
tu | provaries |
ell, ella, vostè | provaria |
nosaltres | provaríem |
vosaltres | provaríeu |
ells, elles, vostès | provarien |
Mode imperatiu
(tu) | prova |
---|---|
(vostè) | provi |
(nosaltres) | provem |
(vosaltres) | proveu |
(vostès) | provin |