Les formes impersonals del verb no tenen flexió de persona, sino tenen un caràcter únic. En catalá són l'infinitiu, el gerundi i el participi. Aquest article tracta sobre les característiques dels formes impersonals en català.

Infinitiu

L'infinitiu figura com a entrada al diccionari. Per exemple, pots cercar la conjugació de un verb amb verbs.cat per introduir l'infinitiu abaix. ;-)

L'infinitiu de un verb expressa una acció de forma impersonal. Pot funcionar com a substantiu. Per exemple:

Fumar mata.
M'agrada viatjar.

La terminació de l'infinitiu indica que clase de conjugació té. Es divideix en tres grups:

ClaseTerminacióModels
primera conjugació -ar menjar
segona conjugació -er témer
-re perdre
tercera conjugació -ir (incoatiu) servir
-ir (pur) dormir

Els verbs dir i dur es conjuga com a verbs de la segona conjugació.

Gerundi

El gerundi expressa una acció simultània a la del verb principal. El gerundi acaba en –ant, -ent o -int.

El gerundi es gramaticalment equivalent a un adverbi. Pot expresar una manera:

Vaig a casa caminant.

Per expressar la durada d'una acció utilitzem la perífrasi verbal estar + gerundi. Per exemple:

Estic jugant futbol.

Per expressar el caràcter continuatiu d'una acció fem servir les perífrasis anar, continuar o seguir + gerundi. Unes exemples:

Anava tota la tarde estudiant.
Continua nevant als Pirineus.
Segueixo treballant fins a la mitjanit.

Participi

El participi funciona com adjectiu i ho utilitzem amb el verb auxiliar haver en els temps compostos. En aquest exemple veus el perfet de l'indicatiu:

He vist el vianant.