Les formes impersonals del verb no tenen flexió de persona, sinó tenen un caràcter únic. En català són l'infinitiu, el gerundi i el participi. Aquest article tracta sobre les característiques dels formes impersonals en català.
Infinitiu
L'infinitiu és la forma bàsica d'un verb i s'utilitza com a referència en un diccionari. Per exemple, pots cercar la conjugació de un verb amb verbs.cat per introduir l'infinitiu abaix. ;-)
L'infinitiu de un verb expressa una acció de forma impersonal. Pot funcionar com a substantiu. Per exemple:
La terminació de l'infinitiu indica que clase de conjugació té. Es divideix en tres grups:
| Clase | Terminació | Model |
|---|---|---|
| primera conjugació | -ar | menjar |
| segona conjugació | -er | témer |
| -re | perdre | |
| tercera conjugació | -ir (incoatiu) | servir |
| -ir (pur) | dormir |
Els verbs dir i dur i derivats es conjuga com a verbs de la segona conjugació.
Gerundi
El gerundi expressa una acció simultània a la del verb principal. El gerundi acaba en –ant, -ent o -int.
El gerundi es gramaticalment equivalent a un adverbi. Pot expresar una manera:
- Vaig a casa caminant.
Per expressar la durada d'una acció utilitzem la perífrasi verbal estar + gerundi. Per exemple:
- Estic jugant futbol.
Per expressar el caràcter continuatiu d'una acció fem servir les perífrasis anar, continuar o seguir + gerundi. Unes exemples:
- Anava tota la tarde estudiant.
- Continua nevant als Pirineus.
- Segueixo treballant fins a la mitjanit.
Participi
El participi funciona com adjectiu i ho utilitzem amb el verb auxiliar haver en els temps compostos. En aquest exemple veus el perfet de l'indicatiu:
- He vist el vianant.