Conjugation of the verb expedir
Infinitive | expedir |
---|---|
Gerund | expedint |
Participle | expedit, expedida, expedits, expedides |
Indicative mood
Present
jo | expedeixo |
---|---|
tu | expedeixes |
ell, ella, vostè | expedeix |
nosaltres | expedim |
vosaltres | expediu |
ells, elles, vostès | expedeixen |
Imperfect
jo | expedia |
---|---|
tu | expedies |
ell, ella, vostè | expedia |
nosaltres | expedíem |
vosaltres | expedíeu |
ells, elles, vostès | expedien |
Preterite
jo | expedí |
---|---|
tu | expedires |
ell, ella, vostè | expedí |
nosaltres | expedírem |
vosaltres | expedíreu |
ells, elles, vostès | expediren |
Future
jo | expediré |
---|---|
tu | expediràs |
ell, ella, vostè | expedirà |
nosaltres | expedirem |
vosaltres | expedireu |
ells, elles, vostès | expediran |
Subjunctive mood
Present
jo | expedeixi |
---|---|
tu | expedeixis |
ell, ella, vostè | expedeixi |
nosaltres | expedim |
vosaltres | expediu |
ells, elles, vostès | expedeixin |
Imperfect
jo | expedís |
---|---|
tu | expedissis |
ell, ella, vostè | expedís |
nosaltres | expedíssim |
vosaltres | expedíssiu |
ells, elles, vostès | expedissin |
Conditional mood
jo | expediria |
---|---|
tu | expediries |
ell, ella, vostè | expediria |
nosaltres | expediríem |
vosaltres | expediríeu |
ells, elles, vostès | expedirien |
Imperative mood
(tu) | expedeix |
---|---|
(vostè) | expedeixi |
(nosaltres) | expedim |
(vosaltres) | expediu |
(vostès) | expedeixin |