Conjugació del verb expedir
Infinitiu | expedir |
---|---|
Gerundi | expedint |
Participi | expedit, expedida, expedits, expedides |
Mode indicatiu
Present
jo | expedeixo |
---|---|
tu | expedeixes |
ell, ella, vostè | expedeix |
nosaltres | expedim |
vosaltres | expediu |
ells, elles, vostès | expedeixen |
Imperfet
jo | expedia |
---|---|
tu | expedies |
ell, ella, vostè | expedia |
nosaltres | expedíem |
vosaltres | expedíeu |
ells, elles, vostès | expedien |
Passat simple
jo | expedí |
---|---|
tu | expedires |
ell, ella, vostè | expedí |
nosaltres | expedírem |
vosaltres | expedíreu |
ells, elles, vostès | expediren |
Futur
jo | expediré |
---|---|
tu | expediràs |
ell, ella, vostè | expedirà |
nosaltres | expedirem |
vosaltres | expedireu |
ells, elles, vostès | expediran |
Mode subjuntiu
Present
jo | expedeixi |
---|---|
tu | expedeixis |
ell, ella, vostè | expedeixi |
nosaltres | expedim |
vosaltres | expediu |
ells, elles, vostès | expedeixin |
Imperfet
jo | expedís |
---|---|
tu | expedissis |
ell, ella, vostè | expedís |
nosaltres | expedíssim |
vosaltres | expedíssiu |
ells, elles, vostès | expedissin |
Mode condicional
jo | expediria |
---|---|
tu | expediries |
ell, ella, vostè | expediria |
nosaltres | expediríem |
vosaltres | expediríeu |
ells, elles, vostès | expedirien |
Mode imperatiu
(tu) | expedeix |
---|---|
(vostè) | expedeixi |
(nosaltres) | expedim |
(vosaltres) | expediu |
(vostès) | expedeixin |