Conjugation of the verb arrufar
Infinitive | arrufar |
---|---|
Gerund | arrufant |
Participle | arrufat, arrufada, arrufats, arrufades |
Indicative mood
Present
jo | arrufo |
---|---|
tu | arrufes |
ell, ella, vostè | arrufa |
nosaltres | arrufem |
vosaltres | arrufeu |
ells, elles, vostès | arrufen |
Imperfect
jo | arrufava |
---|---|
tu | arrufaves |
ell, ella, vostè | arrufava |
nosaltres | arrufàvem |
vosaltres | arrufàveu |
ells, elles, vostès | arrufaven |
Preterite
jo | arrufí |
---|---|
tu | arrufares |
ell, ella, vostè | arrufà |
nosaltres | arrufàrem |
vosaltres | arrufàreu |
ells, elles, vostès | arrufaren |
Future
jo | arrufaré |
---|---|
tu | arrufaràs |
ell, ella, vostè | arrufarà |
nosaltres | arrufarem |
vosaltres | arrufareu |
ells, elles, vostès | arrufaran |
Subjunctive mood
Present
jo | arrufi |
---|---|
tu | arrufis |
ell, ella, vostè | arrufi |
nosaltres | arrufem |
vosaltres | arrufeu |
ells, elles, vostès | arrufin |
Imperfect
jo | arrufés |
---|---|
tu | arrufessis |
ell, ella, vostè | arrufés |
nosaltres | arruféssim |
vosaltres | arruféssiu |
ells, elles, vostès | arrufessin |
Conditional mood
jo | arrufaria |
---|---|
tu | arrufaries |
ell, ella, vostè | arrufaria |
nosaltres | arrufaríem |
vosaltres | arrufaríeu |
ells, elles, vostès | arrufarien |
Imperative mood
(tu) | arrufa |
---|---|
(vostè) | arrufi |
(nosaltres) | arrufem |
(vosaltres) | arrufeu |
(vostès) | arrufin |