Conjugación del verbo arrufar
Infinitivo | arrufar |
---|---|
Gerundio | arrufant |
Participio | arrufat, arrufada, arrufats, arrufades |
Modo indicativo
Presente
jo | arrufo |
---|---|
tu | arrufes |
ell, ella, vostè | arrufa |
nosaltres | arrufem |
vosaltres | arrufeu |
ells, elles, vostès | arrufen |
Imperfecto
jo | arrufava |
---|---|
tu | arrufaves |
ell, ella, vostè | arrufava |
nosaltres | arrufàvem |
vosaltres | arrufàveu |
ells, elles, vostès | arrufaven |
Pasado simple
jo | arrufí |
---|---|
tu | arrufares |
ell, ella, vostè | arrufà |
nosaltres | arrufàrem |
vosaltres | arrufàreu |
ells, elles, vostès | arrufaren |
Pasado perifrástico
jo | vaig arrufar |
---|---|
tu | vas (vares) arrufar |
ell, ella, vostè | va arrufar |
nosaltres | vam (vàrem) arrufar |
vosaltres | vau (vàreu) arrufar |
ells, elles, vostès | van (varen) arrufar |
Futuro
jo | arrufaré |
---|---|
tu | arrufaràs |
ell, ella, vostè | arrufarà |
nosaltres | arrufarem |
vosaltres | arrufareu |
ells, elles, vostès | arrufaran |
Perfecto
jo | he arrufat |
---|---|
tu | has arrufat |
ell, ella, vostè | ha arrufat |
nosaltres | hem (havem) arrufat |
vosaltres | heu (haveu) arrufat |
ells, elles, vostès | han arrufat |
Pluscuamperfecto
jo | havia arrufat |
---|---|
tu | havies arrufat |
ell, ella, vostè | havia arrufat |
nosaltres | havíem arrufat |
vosaltres | havíeu arrufat |
ells, elles, vostès | havien arrufat |
Pasado anterior
jo | haguí arrufat |
---|---|
tu | hagueres arrufat |
ell, ella, vostè | hagué arrufat |
nosaltres | haguérem arrufat |
vosaltres | haguéreu arrufat |
ells, elles, vostès | hagueren arrufat |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver arrufat |
---|---|
tu | vas (vares) haver arrufat |
ell, ella, vostè | va haver arrufat |
nosaltres | vam (vàrem) haver arrufat |
vosaltres | vau (vàreu) haver arrufat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver arrufat |
Futuro perfecto
jo | hauré arrufat |
---|---|
tu | hauràs arrufat |
ell, ella, vostè | haurà arrufat |
nosaltres | haurem arrufat |
vosaltres | haureu arrufat |
ells, elles, vostès | hauran arrufat |
Modo subjuntivo
Presente
jo | arrufi |
---|---|
tu | arrufis |
ell, ella, vostè | arrufi |
nosaltres | arrufem |
vosaltres | arrufeu |
ells, elles, vostès | arrufin |
Imperfecto
jo | arrufés |
---|---|
tu | arrufessis |
ell, ella, vostè | arrufés |
nosaltres | arruféssim |
vosaltres | arruféssiu |
ells, elles, vostès | arrufessin |
Perfecto
jo | hagi arrufat |
---|---|
tu | hagis arrufat |
ell, ella, vostè | hagi arrufat |
nosaltres | hàgim arrufat |
vosaltres | hàgiu arrufat |
ells, elles, vostès | hagin arrufat |
Pluscuamperfecto
jo | hagués arrufat |
---|---|
tu | haguessis arrufat |
ell, ella, vostè | hagués arrufat |
nosaltres | haguéssim arrufat |
vosaltres | haguéssiu arrufat |
ells, elles, vostès | haguessin arrufat |
Modo condicional
Condicional
jo | arrufaria |
---|---|
tu | arrufaries |
ell, ella, vostè | arrufaria |
nosaltres | arrufaríem |
vosaltres | arrufaríeu |
ells, elles, vostès | arrufarien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) arrufat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) arrufat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) arrufat |
nosaltres | hauríem (haguérem) arrufat |
vosaltres | hauríeu (haguéreu) arrufat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arrufat |
Modo imperativo
(tu) | arrufa |
---|---|
(vostè) | arrufi |
(nosaltres) | arrufem |
(vosaltres) | arrufeu |
(vostès) | arrufin |