Konjugation des Verbs enunciar
Infinitiv | enunciar |
---|---|
Gerundium | enunciant |
Partizip | enunciat, enunciada, enunciats, enunciades |
Indikativ
Präsens
jo | enuncio |
---|---|
tu | enuncies |
ell, ella, vostè | enuncia |
nosaltres | enunciem |
vosaltres, vós | enuncieu |
ells, elles, vostès | enuncien |
Imperfekt
jo | enunciava |
---|---|
tu | enunciaves |
ell, ella, vostè | enunciava |
nosaltres | enunciàvem |
vosaltres, vós | enunciàveu |
ells, elles, vostès | enunciaven |
Passat simple
jo | enuncií |
---|---|
tu | enunciares |
ell, ella, vostè | enuncià |
nosaltres | enunciàrem |
vosaltres, vós | enunciàreu |
ells, elles, vostès | enunciaren |
Passat perifràstic
jo | vaig enunciar |
---|---|
tu | vas (vares) enunciar |
ell, ella, vostè | va enunciar |
nosaltres | vam (vàrem) enunciar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) enunciar |
ells, elles, vostès | van (varen) enunciar |
Futur I
jo | enunciaré |
---|---|
tu | enunciaràs |
ell, ella, vostè | enunciarà |
nosaltres | enunciarem |
vosaltres, vós | enunciareu |
ells, elles, vostès | enunciaran |
Perfekt
jo | he enunciat |
---|---|
tu | has enunciat |
ell, ella, vostè | ha enunciat |
nosaltres | hem (havem) enunciat |
vosaltres, vós | heu (haveu) enunciat |
ells, elles, vostès | han enunciat |
Plusquamperfekt
jo | havia enunciat |
---|---|
tu | havies enunciat |
ell, ella, vostè | havia enunciat |
nosaltres | havíem enunciat |
vosaltres, vós | havíeu enunciat |
ells, elles, vostès | havien enunciat |
Passat anterior
jo | haguí enunciat |
---|---|
tu | hagueres enunciat |
ell, ella, vostè | hagué enunciat |
nosaltres | haguérem enunciat |
vosaltres, vós | haguéreu enunciat |
ells, elles, vostès | hagueren enunciat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver enunciat |
---|---|
tu | vas (vares) haver enunciat |
ell, ella, vostè | va haver enunciat |
nosaltres | vam (vàrem) haver enunciat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver enunciat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver enunciat |
Futur II
jo | hauré enunciat |
---|---|
tu | hauràs enunciat |
ell, ella, vostè | haurà enunciat |
nosaltres | haurem enunciat |
vosaltres, vós | haureu enunciat |
ells, elles, vostès | hauran enunciat |
Subjunktiv
Präsens
jo | enunciï |
---|---|
tu | enunciïs |
ell, ella, vostè | enunciï |
nosaltres | enunciem |
vosaltres, vós | enuncieu |
ells, elles, vostès | enunciïn |
Imperfekt
jo | enunciés |
---|---|
tu | enunciessis |
ell, ella, vostè | enunciés |
nosaltres | enunciéssim |
vosaltres, vós | enunciéssiu |
ells, elles, vostès | enunciessin |
Perfekt
jo | hagi enunciat |
---|---|
tu | hagis enunciat |
ell, ella, vostè | hagi enunciat |
nosaltres | hàgim enunciat |
vosaltres, vós | hàgiu enunciat |
ells, elles, vostès | hagin enunciat |
Plusquamperfekt
jo | hagués enunciat |
---|---|
tu | haguessis enunciat |
ell, ella, vostè | hagués enunciat |
nosaltres | haguéssim enunciat |
vosaltres, vós | haguéssiu enunciat |
ells, elles, vostès | haguessin enunciat |
Konditional
Konditional I
jo | enunciaria |
---|---|
tu | enunciaries |
ell, ella, vostè | enunciaria |
nosaltres | enunciaríem |
vosaltres, vós | enunciaríeu |
ells, elles, vostès | enunciarien |
Konditional II
jo | hauria (haguera) enunciat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) enunciat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) enunciat |
nosaltres | hauríem (haguérem) enunciat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) enunciat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) enunciat |
Imperativ
(tu) | enuncia |
---|---|
(vostè) | enunciï |
(nosaltres) | enunciem |
(vosaltres) | enuncieu |
(vostès) | enunciïn |