Conjugation of the verb enraonar
| Infinitive | enraonar |
|---|---|
| Gerund | enraonant |
| Participle | enraonat, enraonada, enraonats, enraonades |
Indicative mood
Present
| jo | enraono |
|---|---|
| tu | enraones |
| ell, ella, vostè | enraona |
| nosaltres | enraonem |
| vosaltres | enraoneu |
| ells, elles, vostès | enraonen |
Imperfect
| jo | enraonava |
|---|---|
| tu | enraonaves |
| ell, ella, vostè | enraonava |
| nosaltres | enraonàvem |
| vosaltres | enraonàveu |
| ells, elles, vostès | enraonaven |
Preterite
| jo | enraoní |
|---|---|
| tu | enraonares |
| ell, ella, vostè | enraonà |
| nosaltres | enraonàrem |
| vosaltres | enraonàreu |
| ells, elles, vostès | enraonaren |
Future
| jo | enraonaré |
|---|---|
| tu | enraonaràs |
| ell, ella, vostè | enraonarà |
| nosaltres | enraonarem |
| vosaltres | enraonareu |
| ells, elles, vostès | enraonaran |
Subjunctive mood
Present
| jo | enraoni |
|---|---|
| tu | enraonis |
| ell, ella, vostè | enraoni |
| nosaltres | enraonem |
| vosaltres | enraoneu |
| ells, elles, vostès | enraonin |
Imperfect
| jo | enraonés |
|---|---|
| tu | enraonessis |
| ell, ella, vostè | enraonés |
| nosaltres | enraonéssim |
| vosaltres | enraonéssiu |
| ells, elles, vostès | enraonessin |
Conditional mood
| jo | enraonaria |
|---|---|
| tu | enraonaries |
| ell, ella, vostè | enraonaria |
| nosaltres | enraonaríem |
| vosaltres | enraonaríeu |
| ells, elles, vostès | enraonarien |
Imperative mood
| (tu) | enraona |
|---|---|
| (vostè) | enraoni |
| (nosaltres) | enraonem |
| (vosaltres) | enraoneu |
| (vostès) | enraonin |