Conjugation of the verb afirmar
Infinitive | afirmar |
---|---|
Gerund | afirmant |
Participle | afirmat, afirmada, afirmats, afirmades |
Indicative mood
Present
jo | afirmo |
---|---|
tu | afirmes |
ell, ella, vostè | afirma |
nosaltres | afirmem |
vosaltres | afirmeu |
ells, elles, vostès | afirmen |
Imperfect
jo | afirmava |
---|---|
tu | afirmaves |
ell, ella, vostè | afirmava |
nosaltres | afirmàvem |
vosaltres | afirmàveu |
ells, elles, vostès | afirmaven |
Preterite
jo | afirmí |
---|---|
tu | afirmares |
ell, ella, vostè | afirmà |
nosaltres | afirmàrem |
vosaltres | afirmàreu |
ells, elles, vostès | afirmaren |
Future
jo | afirmaré |
---|---|
tu | afirmaràs |
ell, ella, vostè | afirmarà |
nosaltres | afirmarem |
vosaltres | afirmareu |
ells, elles, vostès | afirmaran |
Subjunctive mood
Present
jo | afirmi |
---|---|
tu | afirmis |
ell, ella, vostè | afirmi |
nosaltres | afirmem |
vosaltres | afirmeu |
ells, elles, vostès | afirmin |
Imperfect
jo | afirmés |
---|---|
tu | afirmessis |
ell, ella, vostè | afirmés |
nosaltres | afirméssim |
vosaltres | afirméssiu |
ells, elles, vostès | afirmessin |
Conditional mood
jo | afirmaria |
---|---|
tu | afirmaries |
ell, ella, vostè | afirmaria |
nosaltres | afirmaríem |
vosaltres | afirmaríeu |
ells, elles, vostès | afirmarien |
Imperative mood
(tu) | afirma |
---|---|
(vostè) | afirmi |
(nosaltres) | afirmem |
(vosaltres) | afirmeu |
(vostès) | afirmin |