Conjugaison du verbe afirmar
Infinitif | afirmar |
---|---|
Gérondif | afirmant |
Participe passé | afirmat, afirmada, afirmats, afirmades |
Mode indicatif
Présent
jo | afirmo |
---|---|
tu | afirmes |
ell, ella, vostè | afirma |
nosaltres | afirmem |
vosaltres, vós | afirmeu |
ells, elles, vostès | afirmen |
Imparfait
jo | afirmava |
---|---|
tu | afirmaves |
ell, ella, vostè | afirmava |
nosaltres | afirmàvem |
vosaltres, vós | afirmàveu |
ells, elles, vostès | afirmaven |
Passé simple
jo | afirmí |
---|---|
tu | afirmares |
ell, ella, vostè | afirmà |
nosaltres | afirmàrem |
vosaltres, vós | afirmàreu |
ells, elles, vostès | afirmaren |
Passé périphrastique
jo | vaig afirmar |
---|---|
tu | vas (vares) afirmar |
ell, ella, vostè | va afirmar |
nosaltres | vam (vàrem) afirmar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) afirmar |
ells, elles, vostès | van (varen) afirmar |
Futur
jo | afirmaré |
---|---|
tu | afirmaràs |
ell, ella, vostè | afirmarà |
nosaltres | afirmarem |
vosaltres, vós | afirmareu |
ells, elles, vostès | afirmaran |
Passé composé
jo | he afirmat |
---|---|
tu | has afirmat |
ell, ella, vostè | ha afirmat |
nosaltres | hem (havem) afirmat |
vosaltres, vós | heu (haveu) afirmat |
ells, elles, vostès | han afirmat |
Plus-que-parfait
jo | havia afirmat |
---|---|
tu | havies afirmat |
ell, ella, vostè | havia afirmat |
nosaltres | havíem afirmat |
vosaltres, vós | havíeu afirmat |
ells, elles, vostès | havien afirmat |
Passé antérieur
jo | haguí afirmat |
---|---|
tu | hagueres afirmat |
ell, ella, vostè | hagué afirmat |
nosaltres | haguérem afirmat |
vosaltres, vós | haguéreu afirmat |
ells, elles, vostès | hagueren afirmat |
Passé antérieur périphrastique
jo | vaig haver afirmat |
---|---|
tu | vas (vares) haver afirmat |
ell, ella, vostè | va haver afirmat |
nosaltres | vam (vàrem) haver afirmat |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver afirmat |
ells, elles, vostès | van (varen) haver afirmat |
Futur antérieur
jo | hauré afirmat |
---|---|
tu | hauràs afirmat |
ell, ella, vostè | haurà afirmat |
nosaltres | haurem afirmat |
vosaltres, vós | haureu afirmat |
ells, elles, vostès | hauran afirmat |
Mode subjonctif
Présent
jo | afirmi |
---|---|
tu | afirmis |
ell, ella, vostè | afirmi |
nosaltres | afirmem |
vosaltres, vós | afirmeu |
ells, elles, vostès | afirmin |
Imparfait
jo | afirmés |
---|---|
tu | afirmessis |
ell, ella, vostè | afirmés |
nosaltres | afirméssim |
vosaltres, vós | afirméssiu |
ells, elles, vostès | afirmessin |
Passé composé
jo | hagi afirmat |
---|---|
tu | hagis afirmat |
ell, ella, vostè | hagi afirmat |
nosaltres | hàgim afirmat |
vosaltres, vós | hàgiu afirmat |
ells, elles, vostès | hagin afirmat |
Plus-que-parfait
jo | hagués afirmat |
---|---|
tu | haguessis afirmat |
ell, ella, vostè | hagués afirmat |
nosaltres | haguéssim afirmat |
vosaltres, vós | haguéssiu afirmat |
ells, elles, vostès | haguessin afirmat |
Mode conditionnel
Conditionnel
jo | afirmaria |
---|---|
tu | afirmaries |
ell, ella, vostè | afirmaria |
nosaltres | afirmaríem |
vosaltres, vós | afirmaríeu |
ells, elles, vostès | afirmarien |
Conditionnel passé
jo | hauria (haguera) afirmat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) afirmat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) afirmat |
nosaltres | hauríem (haguérem) afirmat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) afirmat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) afirmat |
Mode impératif
(tu) | afirma |
---|---|
(vostè) | afirmi |
(nosaltres) | afirmem |
(vosaltres) | afirmeu |
(vostès) | afirmin |