Conjugación del verbo endevinar
Infinitivo | endevinar |
Gerundio | endevinant |
Participio | endevinat, endevinada, endevinats, endevinades |
Modo indicativo
Presente
jo | endevino |
tu | endevines |
ell, ella, vostè | endevina |
nosaltres | endevinem |
vosaltres | endevineu |
ells, elles, vostès | endevinen |
Imperfect
jo | endevinava |
tu | endevinaves |
ell, ella, vostè | endevinava |
nosaltres | endevinàvem |
vosaltres | endevinàveu |
ells, elles, vostès | endevinaven |
Pretérito perfecto simple
jo | endeviní |
tu | endevinares |
ell, ella, vostè | endevinà |
nosaltres | endevinàrem |
vosaltres | endevinàreu |
ells, elles, vostès | endevinaren |
Futuro
jo | endevinaré |
tu | endevinaràs |
ell, ella, vostè | endevinarà |
nosaltres | endevinarem |
vosaltres | endevinareu |
ells, elles, vostès | endevinaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | endevini |
tu | endevinis |
ell, ella, vostè | endevini |
nosaltres | endevinem |
vosaltres | endevineu |
ells, elles, vostès | endevinin |
Imperfect
jo | endevinés |
tu | endevinessis |
ell, ella, vostè | endevinés |
nosaltres | endevinéssim |
vosaltres | endevinéssiu |
ells, elles, vostès | endevinessin |
Modo condicional
jo | endevinaria |
tu | endevinaries |
ell, ella, vostè | endevinaria |
nosaltres | endevinaríem |
vosaltres | endevinaríeu |
ells, elles, vostès | endevinarien |
Modo imperativo
(tu) | endevina |
(vostè) | endevini |
(nosaltres) | endevinem |
(vosaltres) | endevineu |
(vostès) | endevinin |
Categorías
Traducciones
- inglés
- to guess
- español
- adivinar
- francés
- deviner
- italiano
- indovinare
- portugués
- adivinhar