Conjugación del verbo endevinar
| Infinitivo | endevinar |
| Gerundio | endevinant |
| Participio | endevinat |
Modo indicativo
Presente
| jo | endevino |
| tu | endevines |
| ell, ella, vostè | endevina |
| nosaltres | endevinem |
| vosaltres | endevineu |
| ells, elles, vostès | endevinen |
Imperfect
| jo | endevinava |
| tu | endevinaves |
| ell, ella, vostè | endevinava |
| nosaltres | endevinàvem |
| vosaltres | endevinàveu |
| ells, elles, vostès | endevinaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | endeviní |
| tu | endevinares |
| ell, ella, vostè | endevinà |
| nosaltres | endevinàrem |
| vosaltres | endevinàreu |
| ells, elles, vostès | endevinaren |
Futuro
| jo | endevinaré |
| tu | endevinaràs |
| ell, ella, vostè | endevinarà |
| nosaltres | endevinarem |
| vosaltres | endevinareu |
| ells, elles, vostès | endevinaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | endevini |
| tu | endevinis |
| ell, ella, vostè | endevini |
| nosaltres | endevinem |
| vosaltres | endevineu |
| ells, elles, vostès | endevinin |
Imperfect
| jo | endevinés |
| tu | endevinessis |
| ell, ella, vostè | endevinés |
| nosaltres | endevinéssim |
| vosaltres | endevinéssiu |
| ells, elles, vostès | endevinessin |
Modo condicional
| jo | endevinaria |
| tu | endevinaries |
| ell, ella, vostè | endevinaria |
| nosaltres | endevinaríem |
| vosaltres | endevinaríeu |
| ells, elles, vostès | endevinarien |
Modo imperativo
| (tu) | endevina |
| (vostè) | endevini |
| (nosaltres) | endevinem |
| (vosaltres) | endevineu |
| (vostès) | endevinin |
Traducciones
- inglés
- to guess
- español
- adivinar
- francés
- deviner
- italiano
- indovinare
- portugués
- adivinhar