Conjugación del verbo polir
Infinitivo | polir |
---|---|
Gerundio | polint |
Participio | polit, polida, polits, polides |
Modo indicativo
Presente
jo | poleixo |
---|---|
tu | poleixes |
ell, ella, vostè | poleix |
nosaltres | polim |
vosaltres | poliu |
ells, elles, vostès | poleixen |
Imperfect
jo | polia |
---|---|
tu | polies |
ell, ella, vostè | polia |
nosaltres | políem |
vosaltres | políeu |
ells, elles, vostès | polien |
Pretérito perfecto simple
jo | polí |
---|---|
tu | polires |
ell, ella, vostè | polí |
nosaltres | polírem |
vosaltres | políreu |
ells, elles, vostès | poliren |
Futuro
jo | poliré |
---|---|
tu | poliràs |
ell, ella, vostè | polirà |
nosaltres | polirem |
vosaltres | polireu |
ells, elles, vostès | poliran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | poleixi |
---|---|
tu | poleixis |
ell, ella, vostè | poleixi |
nosaltres | polim |
vosaltres | poliu |
ells, elles, vostès | poleixin |
Imperfect
jo | polís |
---|---|
tu | polissis |
ell, ella, vostè | polís |
nosaltres | políssim |
vosaltres | políssiu |
ells, elles, vostès | polissin |
Modo condicional
jo | poliria |
---|---|
tu | poliries |
ell, ella, vostè | poliria |
nosaltres | poliríem |
vosaltres | poliríeu |
ells, elles, vostès | polirien |
Modo imperativo
(tu) | poleix |
---|---|
(vostè) | poleixi |
(nosaltres) | polim |
(vosaltres) | poliu |
(vostès) | poleixin |