Conjugación del verbo intuir
| Infinitivo | intuir |
|---|---|
| Gerundio | intuint |
| Participio | intuït, intuïda, intuïts, intuïdes |
Modo indicativo
Presente
| jo | intueixo |
|---|---|
| tu | intueixes |
| ell, ella, vostè | intueix |
| nosaltres | intuïm |
| vosaltres | intuïu |
| ells, elles, vostès | intueixen |
Imperfect
| jo | intuïa |
|---|---|
| tu | intuïes |
| ell, ella, vostè | intuïa |
| nosaltres | intuíem |
| vosaltres | intuíeu |
| ells, elles, vostès | intuïen |
Pretérito perfecto simple
| jo | intuí |
|---|---|
| tu | intuïres |
| ell, ella, vostè | intuí |
| nosaltres | intuírem |
| vosaltres | intuíreu |
| ells, elles, vostès | intuïren |
Futuro
| jo | intuiré |
|---|---|
| tu | intuiràs |
| ell, ella, vostè | intuirà |
| nosaltres | intuirem |
| vosaltres | intuireu |
| ells, elles, vostès | intuiran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | intueixi |
|---|---|
| tu | intueixis |
| ell, ella, vostè | intueixi |
| nosaltres | intuïm |
| vosaltres | intuïu |
| ells, elles, vostès | intueixin |
Imperfect
| jo | intuís |
|---|---|
| tu | intuïssis |
| ell, ella, vostè | intuís |
| nosaltres | intuíssim |
| vosaltres | intuíssiu |
| ells, elles, vostès | intuïssin |
Modo condicional
| jo | intuiria |
|---|---|
| tu | intuiries |
| ell, ella, vostè | intuiria |
| nosaltres | intuiríem |
| vosaltres | intuiríeu |
| ells, elles, vostès | intuirien |
Modo imperativo
| (tu) | intueix |
|---|---|
| (vostè) | intueixi |
| (nosaltres) | intuïm |
| (vosaltres) | intuïu |
| (vostès) | intueixin |