Conjugación del verbo intuir
Infinitivo | intuir |
---|---|
Gerundio | intuint |
Participio | intuït, intuïda, intuïts, intuïdes |
Modo indicativo
Presente
jo | intueixo |
---|---|
tu | intueixes |
ell, ella, vostè | intueix |
nosaltres | intuïm |
vosaltres, vós | intuïu |
ells, elles, vostès | intueixen |
Imperfecto
jo | intuïa |
---|---|
tu | intuïes |
ell, ella, vostè | intuïa |
nosaltres | intuíem |
vosaltres, vós | intuíeu |
ells, elles, vostès | intuïen |
Pasado simple
jo | intuí |
---|---|
tu | intuïres |
ell, ella, vostè | intuí |
nosaltres | intuírem |
vosaltres, vós | intuíreu |
ells, elles, vostès | intuïren |
Pasado perifrástico
jo | vaig intuir |
---|---|
tu | vas (vares) intuir |
ell, ella, vostè | va intuir |
nosaltres | vam (vàrem) intuir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) intuir |
ells, elles, vostès | van (varen) intuir |
Futuro
jo | intuiré |
---|---|
tu | intuiràs |
ell, ella, vostè | intuirà |
nosaltres | intuirem |
vosaltres, vós | intuireu |
ells, elles, vostès | intuiran |
Perfecto
jo | he intuït |
---|---|
tu | has intuït |
ell, ella, vostè | ha intuït |
nosaltres | hem (havem) intuït |
vosaltres, vós | heu (haveu) intuït |
ells, elles, vostès | han intuït |
Pluscuamperfecto
jo | havia intuït |
---|---|
tu | havies intuït |
ell, ella, vostè | havia intuït |
nosaltres | havíem intuït |
vosaltres, vós | havíeu intuït |
ells, elles, vostès | havien intuït |
Pasado anterior
jo | haguí intuït |
---|---|
tu | hagueres intuït |
ell, ella, vostè | hagué intuït |
nosaltres | haguérem intuït |
vosaltres, vós | haguéreu intuït |
ells, elles, vostès | hagueren intuït |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver intuït |
---|---|
tu | vas (vares) haver intuït |
ell, ella, vostè | va haver intuït |
nosaltres | vam (vàrem) haver intuït |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver intuït |
ells, elles, vostès | van (varen) haver intuït |
Futuro perfecto
jo | hauré intuït |
---|---|
tu | hauràs intuït |
ell, ella, vostè | haurà intuït |
nosaltres | haurem intuït |
vosaltres, vós | haureu intuït |
ells, elles, vostès | hauran intuït |
Modo subjuntivo
Presente
jo | intueixi |
---|---|
tu | intueixis |
ell, ella, vostè | intueixi |
nosaltres | intuïm |
vosaltres, vós | intuïu |
ells, elles, vostès | intueixin |
Imperfecto
jo | intuís |
---|---|
tu | intuïssis |
ell, ella, vostè | intuís |
nosaltres | intuíssim |
vosaltres, vós | intuíssiu |
ells, elles, vostès | intuïssin |
Perfecto
jo | hagi intuït |
---|---|
tu | hagis intuït |
ell, ella, vostè | hagi intuït |
nosaltres | hàgim intuït |
vosaltres, vós | hàgiu intuït |
ells, elles, vostès | hagin intuït |
Pluscuamperfecto
jo | hagués intuït |
---|---|
tu | haguessis intuït |
ell, ella, vostè | hagués intuït |
nosaltres | haguéssim intuït |
vosaltres, vós | haguéssiu intuït |
ells, elles, vostès | haguessin intuït |
Modo condicional
Condicional
jo | intuiria |
---|---|
tu | intuiries |
ell, ella, vostè | intuiria |
nosaltres | intuiríem |
vosaltres, vós | intuiríeu |
ells, elles, vostès | intuirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) intuït |
---|---|
tu | hauries (hagueres) intuït |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) intuït |
nosaltres | hauríem (haguérem) intuït |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) intuït |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) intuït |
Modo imperativo
(tu) | intueix |
---|---|
(vostè) | intueixi |
(nosaltres) | intuïm |
(vosaltres) | intuïu |
(vostès) | intueixin |