Conjugación del verbo intuir
Infinitivo | intuir |
---|---|
Gerundio | intuint |
Participio | intuït, intuïda, intuïts, intuïdes |
Modo indicativo
Presente
jo | intueixo |
---|---|
tu | intueixes |
ell, ella, vostè | intueix |
nosaltres | intuïm |
vosaltres | intuïu |
ells, elles, vostès | intueixen |
Imperfect
jo | intuïa |
---|---|
tu | intuïes |
ell, ella, vostè | intuïa |
nosaltres | intuíem |
vosaltres | intuíeu |
ells, elles, vostès | intuïen |
Pretérito perfecto simple
jo | intuí |
---|---|
tu | intuïres |
ell, ella, vostè | intuí |
nosaltres | intuírem |
vosaltres | intuíreu |
ells, elles, vostès | intuïren |
Futuro
jo | intuiré |
---|---|
tu | intuiràs |
ell, ella, vostè | intuirà |
nosaltres | intuirem |
vosaltres | intuireu |
ells, elles, vostès | intuiran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | intueixi |
---|---|
tu | intueixis |
ell, ella, vostè | intueixi |
nosaltres | intuïm |
vosaltres | intuïu |
ells, elles, vostès | intueixin |
Imperfect
jo | intuís |
---|---|
tu | intuïssis |
ell, ella, vostè | intuís |
nosaltres | intuíssim |
vosaltres | intuíssiu |
ells, elles, vostès | intuïssin |
Modo condicional
jo | intuiria |
---|---|
tu | intuiries |
ell, ella, vostè | intuiria |
nosaltres | intuiríem |
vosaltres | intuiríeu |
ells, elles, vostès | intuirien |
Modo imperativo
(tu) | intueix |
---|---|
(vostè) | intueixi |
(nosaltres) | intuïm |
(vosaltres) | intuïu |
(vostès) | intueixin |