Conjugación del verbo aventurar
Infinitivo | aventurar |
---|---|
Gerundio | aventurant |
Participio | aventurat, aventurada, aventurats, aventurades |
Modo indicativo
Presente
jo | aventuro |
---|---|
tu | aventures |
ell, ella, vostè | aventura |
nosaltres | aventurem |
vosaltres | aventureu |
ells, elles, vostès | aventuren |
Imperfect
jo | aventurava |
---|---|
tu | aventuraves |
ell, ella, vostè | aventurava |
nosaltres | aventuràvem |
vosaltres | aventuràveu |
ells, elles, vostès | aventuraven |
Pretérito perfecto simple
jo | aventurí |
---|---|
tu | aventurares |
ell, ella, vostè | aventurà |
nosaltres | aventuràrem |
vosaltres | aventuràreu |
ells, elles, vostès | aventuraren |
Futuro
jo | aventuraré |
---|---|
tu | aventuraràs |
ell, ella, vostè | aventurarà |
nosaltres | aventurarem |
vosaltres | aventurareu |
ells, elles, vostès | aventuraran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | aventuri |
---|---|
tu | aventuris |
ell, ella, vostè | aventuri |
nosaltres | aventurem |
vosaltres | aventureu |
ells, elles, vostès | aventurin |
Imperfect
jo | aventurés |
---|---|
tu | aventuressis |
ell, ella, vostè | aventurés |
nosaltres | aventuréssim |
vosaltres | aventuréssiu |
ells, elles, vostès | aventuressin |
Modo condicional
jo | aventuraria |
---|---|
tu | aventuraries |
ell, ella, vostè | aventuraria |
nosaltres | aventuraríem |
vosaltres | aventuraríeu |
ells, elles, vostès | aventurarien |
Modo imperativo
(tu) | aventura |
---|---|
(vostè) | aventuri |
(nosaltres) | aventurem |
(vosaltres) | aventureu |
(vostès) | aventurin |