Conjugación del verbo vindicar
Infinitivo | vindicar |
---|---|
Gerundio | vindicant |
Participio | vindicat, vindicada, vindicats, vindicades |
Modo indicativo
Presente
jo | vindico |
---|---|
tu | vindiques |
ell, ella, vostè | vindica |
nosaltres | vindiquem |
vosaltres | vindiqueu |
ells, elles, vostès | vindiquen |
Imperfect
jo | vindicava |
---|---|
tu | vindicaves |
ell, ella, vostè | vindicava |
nosaltres | vindicàvem |
vosaltres | vindicàveu |
ells, elles, vostès | vindicaven |
Pretérito perfecto simple
jo | vindiquí |
---|---|
tu | vindicares |
ell, ella, vostè | vindicà |
nosaltres | vindicàrem |
vosaltres | vindicàreu |
ells, elles, vostès | vindicaren |
Futuro
jo | vindicaré |
---|---|
tu | vindicaràs |
ell, ella, vostè | vindicarà |
nosaltres | vindicarem |
vosaltres | vindicareu |
ells, elles, vostès | vindicaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | vindiqui |
---|---|
tu | vindiquis |
ell, ella, vostè | vindiqui |
nosaltres | vindiquem |
vosaltres | vindiqueu |
ells, elles, vostès | vindiquin |
Imperfect
jo | vindiqués |
---|---|
tu | vindiquessis |
ell, ella, vostè | vindiqués |
nosaltres | vindiquéssim |
vosaltres | vindiquéssiu |
ells, elles, vostès | vindiquessin |
Modo condicional
jo | vindicaria |
---|---|
tu | vindicaries |
ell, ella, vostè | vindicaria |
nosaltres | vindicaríem |
vosaltres | vindicaríeu |
ells, elles, vostès | vindicarien |
Modo imperativo
(tu) | vindica |
---|---|
(vostè) | vindiqui |
(nosaltres) | vindiquem |
(vosaltres) | vindiqueu |
(vostès) | vindiquin |