Conjugación del verbo altercar
| Infinitivo | altercar |
| Gerundio | altercant |
| Participio | altercat, altercada, altercats, altercades |
Modo indicativo
Presente
| jo | alterco |
| tu | alterques |
| ell, ella, vostè | alterca |
| nosaltres | alterquem |
| vosaltres | alterqueu |
| ells, elles, vostès | alterquen |
Imperfect
| jo | altercava |
| tu | altercaves |
| ell, ella, vostè | altercava |
| nosaltres | altercàvem |
| vosaltres | altercàveu |
| ells, elles, vostès | altercaven |
Pretérito perfecto simple
| jo | alterquí |
| tu | altercares |
| ell, ella, vostè | altercà |
| nosaltres | altercàrem |
| vosaltres | altercàreu |
| ells, elles, vostès | altercaren |
Futuro
| jo | altercaré |
| tu | altercaràs |
| ell, ella, vostè | altercarà |
| nosaltres | altercarem |
| vosaltres | altercareu |
| ells, elles, vostès | altercaran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | alterqui |
| tu | alterquis |
| ell, ella, vostè | alterqui |
| nosaltres | alterquem |
| vosaltres | alterqueu |
| ells, elles, vostès | alterquin |
Imperfect
| jo | alterqués |
| tu | alterquessis |
| ell, ella, vostè | alterqués |
| nosaltres | alterquéssim |
| vosaltres | alterquéssiu |
| ells, elles, vostès | alterquessin |
Modo condicional
| jo | altercaria |
| tu | altercaries |
| ell, ella, vostè | altercaria |
| nosaltres | altercaríem |
| vosaltres | altercaríeu |
| ells, elles, vostès | altercarien |
Modo imperativo
| (tu) | alterca |
| (vostè) | alterqui |
| (nosaltres) | alterquem |
| (vosaltres) | alterqueu |
| (vostès) | alterquin |
Traducciones
- inglés
- to dispute; to quarrel
- español
- altercar
- francés
- se disputer; se quereller
- italiano
- altercare
- neerlandés
- kibbelen; ruziën
- portugués
- altercar