Conjugación del verbo indignar
Infinitivo | indignar |
Gerundio | indignant |
Participio | indignat, indignada, indignats, indignades |
Modo indicativo
Presente
jo | indigno |
tu | indignes |
ell, ella, vostè | indigna |
nosaltres | indignem |
vosaltres | indigneu |
ells, elles, vostès | indignen |
Imperfect
jo | indignava |
tu | indignaves |
ell, ella, vostè | indignava |
nosaltres | indignàvem |
vosaltres | indignàveu |
ells, elles, vostès | indignaven |
Pretérito perfecto simple
jo | indigní |
tu | indignares |
ell, ella, vostè | indignà |
nosaltres | indignàrem |
vosaltres | indignàreu |
ells, elles, vostès | indignaren |
Futuro
jo | indignaré |
tu | indignaràs |
ell, ella, vostè | indignarà |
nosaltres | indignarem |
vosaltres | indignareu |
ells, elles, vostès | indignaran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | indigni |
tu | indignis |
ell, ella, vostè | indigni |
nosaltres | indignem |
vosaltres | indigneu |
ells, elles, vostès | indignin |
Imperfect
jo | indignés |
tu | indignessis |
ell, ella, vostè | indignés |
nosaltres | indignéssim |
vosaltres | indignéssiu |
ells, elles, vostès | indignessin |
Modo condicional
jo | indignaria |
tu | indignaries |
ell, ella, vostè | indignaria |
nosaltres | indignaríem |
vosaltres | indignaríeu |
ells, elles, vostès | indignarien |
Modo imperativo
(tu) | indigna |
(vostè) | indigni |
(nosaltres) | indignem |
(vosaltres) | indigneu |
(vostès) | indignin |