Conjugación del verbo arremetre
Infinitivo | arremetre |
---|---|
Gerundio | arremetent |
Participio | arremès, arremesa, arremesos, arremeses |
Modo indicativo
Presente
jo | arremeto |
---|---|
tu | arremets |
ell, ella, vostè | arremet |
nosaltres | arremetem |
vosaltres, vós | arremeteu |
ells, elles, vostès | arremeten |
Imperfecto
jo | arremetia |
---|---|
tu | arremeties |
ell, ella, vostè | arremetia |
nosaltres | arremetíem |
vosaltres, vós | arremetíeu |
ells, elles, vostès | arremetien |
Pasado simple
jo | arremetí |
---|---|
tu | arremeteres |
ell, ella, vostè | arremeté |
nosaltres | arremetérem |
vosaltres, vós | arremetéreu |
ells, elles, vostès | arremeteren |
Pasado perifrástico
jo | vaig arremetre |
---|---|
tu | vas (vares) arremetre |
ell, ella, vostè | va arremetre |
nosaltres | vam (vàrem) arremetre |
vosaltres, vós | vau (vàreu) arremetre |
ells, elles, vostès | van (varen) arremetre |
Futuro
jo | arremetré |
---|---|
tu | arremetràs |
ell, ella, vostè | arremetrà |
nosaltres | arremetrem |
vosaltres, vós | arremetreu |
ells, elles, vostès | arremetran |
Perfecto
jo | he arremès |
---|---|
tu | has arremès |
ell, ella, vostè | ha arremès |
nosaltres | hem (havem) arremès |
vosaltres, vós | heu (haveu) arremès |
ells, elles, vostès | han arremès |
Pluscuamperfecto
jo | havia arremès |
---|---|
tu | havies arremès |
ell, ella, vostè | havia arremès |
nosaltres | havíem arremès |
vosaltres, vós | havíeu arremès |
ells, elles, vostès | havien arremès |
Pasado anterior
jo | haguí arremès |
---|---|
tu | hagueres arremès |
ell, ella, vostè | hagué arremès |
nosaltres | haguérem arremès |
vosaltres, vós | haguéreu arremès |
ells, elles, vostès | hagueren arremès |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver arremès |
---|---|
tu | vas (vares) haver arremès |
ell, ella, vostè | va haver arremès |
nosaltres | vam (vàrem) haver arremès |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver arremès |
ells, elles, vostès | van (varen) haver arremès |
Futuro perfecto
jo | hauré arremès |
---|---|
tu | hauràs arremès |
ell, ella, vostè | haurà arremès |
nosaltres | haurem arremès |
vosaltres, vós | haureu arremès |
ells, elles, vostès | hauran arremès |
Modo subjuntivo
Presente
jo | arremeti |
---|---|
tu | arremetis |
ell, ella, vostè | arremeti |
nosaltres | arremetem |
vosaltres, vós | arremeteu |
ells, elles, vostès | arremetin |
Imperfecto
jo | arremetés |
---|---|
tu | arremetessis |
ell, ella, vostè | arremetés |
nosaltres | arremetéssim |
vosaltres, vós | arremetéssiu |
ells, elles, vostès | arremetessin |
Perfecto
jo | hagi arremès |
---|---|
tu | hagis arremès |
ell, ella, vostè | hagi arremès |
nosaltres | hàgim arremès |
vosaltres, vós | hàgiu arremès |
ells, elles, vostès | hagin arremès |
Pluscuamperfecto
jo | hagués arremès |
---|---|
tu | haguessis arremès |
ell, ella, vostè | hagués arremès |
nosaltres | haguéssim arremès |
vosaltres, vós | haguéssiu arremès |
ells, elles, vostès | haguessin arremès |
Modo condicional
Condicional
jo | arremetria |
---|---|
tu | arremetries |
ell, ella, vostè | arremetria |
nosaltres | arremetríem |
vosaltres, vós | arremetríeu |
ells, elles, vostès | arremetrien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) arremès |
---|---|
tu | hauries (hagueres) arremès |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) arremès |
nosaltres | hauríem (haguérem) arremès |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) arremès |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) arremès |
Modo imperativo
(tu) | arremet |
---|---|
(vostè) | arremeti |
(nosaltres) | arremetem |
(vosaltres) | arremeteu |
(vostès) | arremetin |