Conjugación del verbo esporuguir
Infinitivo | esporuguir |
---|---|
Gerundio | esporuguint |
Participio | esporuguit, esporuguida, esporuguits, esporuguides |
Modo indicativo
Presente
jo | esporugueixo |
---|---|
tu | esporugueixes |
ell, ella, vostè | esporugueix |
nosaltres | esporuguim |
vosaltres, vós | esporuguiu |
ells, elles, vostès | esporugueixen |
Imperfecto
jo | esporuguia |
---|---|
tu | esporuguies |
ell, ella, vostè | esporuguia |
nosaltres | esporuguíem |
vosaltres, vós | esporuguíeu |
ells, elles, vostès | esporuguien |
Pasado simple
jo | esporuguí |
---|---|
tu | esporuguires |
ell, ella, vostè | esporuguí |
nosaltres | esporuguírem |
vosaltres, vós | esporuguíreu |
ells, elles, vostès | esporuguiren |
Pasado perifrástico
jo | vaig esporuguir |
---|---|
tu | vas (vares) esporuguir |
ell, ella, vostè | va esporuguir |
nosaltres | vam (vàrem) esporuguir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) esporuguir |
ells, elles, vostès | van (varen) esporuguir |
Futuro
jo | esporuguiré |
---|---|
tu | esporuguiràs |
ell, ella, vostè | esporuguirà |
nosaltres | esporuguirem |
vosaltres, vós | esporuguireu |
ells, elles, vostès | esporuguiran |
Perfecto
jo | he esporuguit |
---|---|
tu | has esporuguit |
ell, ella, vostè | ha esporuguit |
nosaltres | hem (havem) esporuguit |
vosaltres, vós | heu (haveu) esporuguit |
ells, elles, vostès | han esporuguit |
Pluscuamperfecto
jo | havia esporuguit |
---|---|
tu | havies esporuguit |
ell, ella, vostè | havia esporuguit |
nosaltres | havíem esporuguit |
vosaltres, vós | havíeu esporuguit |
ells, elles, vostès | havien esporuguit |
Pasado anterior
jo | haguí esporuguit |
---|---|
tu | hagueres esporuguit |
ell, ella, vostè | hagué esporuguit |
nosaltres | haguérem esporuguit |
vosaltres, vós | haguéreu esporuguit |
ells, elles, vostès | hagueren esporuguit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver esporuguit |
---|---|
tu | vas (vares) haver esporuguit |
ell, ella, vostè | va haver esporuguit |
nosaltres | vam (vàrem) haver esporuguit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver esporuguit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver esporuguit |
Futuro perfecto
jo | hauré esporuguit |
---|---|
tu | hauràs esporuguit |
ell, ella, vostè | haurà esporuguit |
nosaltres | haurem esporuguit |
vosaltres, vós | haureu esporuguit |
ells, elles, vostès | hauran esporuguit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | esporugueixi |
---|---|
tu | esporugueixis |
ell, ella, vostè | esporugueixi |
nosaltres | esporuguim |
vosaltres, vós | esporuguiu |
ells, elles, vostès | esporugueixin |
Imperfecto
jo | esporuguís |
---|---|
tu | esporuguissis |
ell, ella, vostè | esporuguís |
nosaltres | esporuguíssim |
vosaltres, vós | esporuguíssiu |
ells, elles, vostès | esporuguissin |
Perfecto
jo | hagi esporuguit |
---|---|
tu | hagis esporuguit |
ell, ella, vostè | hagi esporuguit |
nosaltres | hàgim esporuguit |
vosaltres, vós | hàgiu esporuguit |
ells, elles, vostès | hagin esporuguit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués esporuguit |
---|---|
tu | haguessis esporuguit |
ell, ella, vostè | hagués esporuguit |
nosaltres | haguéssim esporuguit |
vosaltres, vós | haguéssiu esporuguit |
ells, elles, vostès | haguessin esporuguit |
Modo condicional
Condicional
jo | esporuguiria |
---|---|
tu | esporuguiries |
ell, ella, vostè | esporuguiria |
nosaltres | esporuguiríem |
vosaltres, vós | esporuguiríeu |
ells, elles, vostès | esporuguirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) esporuguit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) esporuguit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) esporuguit |
nosaltres | hauríem (haguérem) esporuguit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) esporuguit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) esporuguit |
Modo imperativo
(tu) | esporugueix |
---|---|
(vostè) | esporugueixi |
(nosaltres) | esporuguim |
(vosaltres) | esporuguiu |
(vostès) | esporugueixin |