Conjugación del verbo catalán desoir

Infinitivo	desoir
Gerundio	desoint
Participio	desoït, desoïda, desoïts, desoïdes

Modo indicativo

Presente

jo	desoeixo
tu	desoeixes
ell, ella, vostè	desoeix
nosaltres	desoïm
vosaltres	desoïu
ells, elles, vostès	desoeixen

Imperfect

jo	desoïa
tu	desoïes
ell, ella, vostè	desoïa
nosaltres	desoíem
vosaltres	desoíeu
ells, elles, vostès	desoïen

Pretérito perfecto simple

jo	desoí
tu	desoïres
ell, ella, vostè	desoí
nosaltres	desoírem
vosaltres	desoíreu
ells, elles, vostès	desoïren

Futuro

jo	desoiré
tu	desoiràs
ell, ella, vostè	desoirà
nosaltres	desoirem
vosaltres	desoireu
ells, elles, vostès	desoiran

Modo subjuntivo

Presente

jo	desoeixi
tu	desoeixis
ell, ella, vostè	desoeixi
nosaltres	desoïm
vosaltres	desoïu
ells, elles, vostès	desoeixin

Imperfect

jo	desoís
tu	desoïssis
ell, ella, vostè	desoís
nosaltres	desoíssim
vosaltres	desoíssiu
ells, elles, vostès	desoïssin

Modo condicional

jo	desoiria
tu	desoiries
ell, ella, vostè	desoiria
nosaltres	desoiríem
vosaltres	desoiríeu
ells, elles, vostès	desoirien

Modo imperativo

(tu)	desoeix
(vostè)	desoeixi
(nosaltres)	desoïm
(vosaltres)	desoïu
(vostès)	desoeixin

Categorías

Traducciones

inglés: to disregard
español: desatender
francés: mépriser