Conjugación del verbo catalán ensordir

Infinitivo	ensordir
Gerundio	ensordint
Participio	ensordit, ensordida, ensordits, ensordides

Modo indicativo

Presente

jo	ensordeixo
tu	ensordeixes
ell, ella, vostè	ensordeix
nosaltres	ensordim
vosaltres	ensordiu
ells, elles, vostès	ensordeixen

Imperfect

jo	ensordia
tu	ensordies
ell, ella, vostè	ensordia
nosaltres	ensordíem
vosaltres	ensordíeu
ells, elles, vostès	ensordien

Pretérito perfecto simple

jo	ensordí
tu	ensordires
ell, ella, vostè	ensordí
nosaltres	ensordírem
vosaltres	ensordíreu
ells, elles, vostès	ensordiren

Futuro

jo	ensordiré
tu	ensordiràs
ell, ella, vostè	ensordirà
nosaltres	ensordirem
vosaltres	ensordireu
ells, elles, vostès	ensordiran

Modo subjuntivo

Presente

jo	ensordeixi
tu	ensordeixis
ell, ella, vostè	ensordeixi
nosaltres	ensordim
vosaltres	ensordiu
ells, elles, vostès	ensordeixin

Imperfect

jo	ensordís
tu	ensordissis
ell, ella, vostè	ensordís
nosaltres	ensordíssim
vosaltres	ensordíssiu
ells, elles, vostès	ensordissin

Modo condicional

jo	ensordiria
tu	ensordiries
ell, ella, vostè	ensordiria
nosaltres	ensordiríem
vosaltres	ensordiríeu
ells, elles, vostès	ensordirien

Modo imperativo

(tu)	ensordeix
(vostè)	ensordeixi
(nosaltres)	ensordim
(vosaltres)	ensordiu
(vostès)	ensordeixin

Categorías

Traducciones

alemán: betäuben
inglés: to deafen
español: ensordecer
francés: assourdir
italiano: assordare
neerlandés: doof maken; verdoven
portugués: ensurdecer