Conjugación del verbo deferir
Infinitivo | deferir |
---|---|
Gerundio | deferint |
Participio | deferit, deferida, deferits, deferides |
Modo indicativo
Presente
jo | defereixo |
---|---|
tu | defereixes |
ell, ella, vostè | defereix |
nosaltres | deferim |
vosaltres | deferiu |
ells, elles, vostès | defereixen |
Imperfect
jo | deferia |
---|---|
tu | deferies |
ell, ella, vostè | deferia |
nosaltres | deferíem |
vosaltres | deferíeu |
ells, elles, vostès | deferien |
Pretérito perfecto simple
jo | deferí |
---|---|
tu | deferires |
ell, ella, vostè | deferí |
nosaltres | deferírem |
vosaltres | deferíreu |
ells, elles, vostès | deferiren |
Futuro
jo | deferiré |
---|---|
tu | deferiràs |
ell, ella, vostè | deferirà |
nosaltres | deferirem |
vosaltres | deferireu |
ells, elles, vostès | deferiran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | defereixi |
---|---|
tu | defereixis |
ell, ella, vostè | defereixi |
nosaltres | deferim |
vosaltres | deferiu |
ells, elles, vostès | defereixin |
Imperfect
jo | deferís |
---|---|
tu | deferissis |
ell, ella, vostè | deferís |
nosaltres | deferíssim |
vosaltres | deferíssiu |
ells, elles, vostès | deferissin |
Modo condicional
jo | deferiria |
---|---|
tu | deferiries |
ell, ella, vostè | deferiria |
nosaltres | deferiríem |
vosaltres | deferiríeu |
ells, elles, vostès | deferirien |
Modo imperativo
(tu) | defereix |
---|---|
(vostè) | defereixi |
(nosaltres) | deferim |
(vosaltres) | deferiu |
(vostès) | defereixin |