Conjugación del verbo catalán espurnejar

Infinitivo	espurnejar
Gerundio	espurnejant
Participio	espurnejat, espurnejada, espurnejats, espurnejades

Modo indicativo

Presente

jo	espurnejo
tu	espurneges
ell, ella, vostè	espurneja
nosaltres	espurnegem
vosaltres, vós	espurnegeu
ells, elles, vostès	espurnegen

Imperfecto

jo	espurnejava
tu	espurnejaves
ell, ella, vostè	espurnejava
nosaltres	espurnejàvem
vosaltres, vós	espurnejàveu
ells, elles, vostès	espurnejaven

Pasado simple

jo	espurnegí
tu	espurnejares
ell, ella, vostè	espurnejà
nosaltres	espurnejàrem
vosaltres, vós	espurnejàreu
ells, elles, vostès	espurnejaren

Pasado perifrástico

jo	vaig espurnejar
tu	vas (vares) espurnejar
ell, ella, vostè	va espurnejar
nosaltres	vam (vàrem) espurnejar
vosaltres, vós	vau (vàreu) espurnejar
ells, elles, vostès	van (varen) espurnejar

Futuro

jo	espurnejaré
tu	espurnejaràs
ell, ella, vostè	espurnejarà
nosaltres	espurnejarem
vosaltres, vós	espurnejareu
ells, elles, vostès	espurnejaran

Perfecto

jo	he espurnejat
tu	has espurnejat
ell, ella, vostè	ha espurnejat
nosaltres	hem (havem) espurnejat
vosaltres, vós	heu (haveu) espurnejat
ells, elles, vostès	han espurnejat

Pluscuamperfecto

jo	havia espurnejat
tu	havies espurnejat
ell, ella, vostè	havia espurnejat
nosaltres	havíem espurnejat
vosaltres, vós	havíeu espurnejat
ells, elles, vostès	havien espurnejat

Pasado anterior

jo	haguí espurnejat
tu	hagueres espurnejat
ell, ella, vostè	hagué espurnejat
nosaltres	haguérem espurnejat
vosaltres, vós	haguéreu espurnejat
ells, elles, vostès	hagueren espurnejat

Pasado anterior perifrástico

jo	vaig haver espurnejat
tu	vas (vares) haver espurnejat
ell, ella, vostè	va haver espurnejat
nosaltres	vam (vàrem) haver espurnejat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver espurnejat
ells, elles, vostès	van (varen) haver espurnejat

Futuro perfecto

jo	hauré espurnejat
tu	hauràs espurnejat
ell, ella, vostè	haurà espurnejat
nosaltres	haurem espurnejat
vosaltres, vós	haureu espurnejat
ells, elles, vostès	hauran espurnejat

Modo subjuntivo

Presente

jo	espurnegi
tu	espurnegis
ell, ella, vostè	espurnegi
nosaltres	espurnegem
vosaltres, vós	espurnegeu
ells, elles, vostès	espurnegin

Imperfecto

jo	espurnegés
tu	espurnegessis
ell, ella, vostè	espurnegés
nosaltres	espurnegéssim
vosaltres, vós	espurnegéssiu
ells, elles, vostès	espurnegessin

Perfecto

jo	hagi espurnejat
tu	hagis espurnejat
ell, ella, vostè	hagi espurnejat
nosaltres	hàgim espurnejat
vosaltres, vós	hàgiu espurnejat
ells, elles, vostès	hagin espurnejat

Pluscuamperfecto

jo	hagués espurnejat
tu	haguessis espurnejat
ell, ella, vostè	hagués espurnejat
nosaltres	haguéssim espurnejat
vosaltres, vós	haguéssiu espurnejat
ells, elles, vostès	haguessin espurnejat

Modo condicional

Condicional

jo	espurnejaria
tu	espurnejaries
ell, ella, vostè	espurnejaria
nosaltres	espurnejaríem
vosaltres, vós	espurnejaríeu
ells, elles, vostès	espurnejarien

Condicional perfecto

jo	hauria (haguera) espurnejat
tu	hauries (hagueres) espurnejat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) espurnejat
nosaltres	hauríem (haguérem) espurnejat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) espurnejat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) espurnejat

Modo imperativo

(tu)	espurneja
(vostè)	espurnegi
(nosaltres)	espurnegem
(vosaltres)	espurnegeu
(vostès)	espurnegin

Categorías

Traducciones

alemán: funkeln, nieseln
inglés: to drizzle, to spark, to sparkle
español: chispear
francés: crachiner, étinceler
italiano: luccicare, piovigginare, scintillare