Conjugación del verbo induir
| Infinitivo | induir |
|---|---|
| Gerundio | induint |
| Participio | induït, induïda, induïts, induïdes |
Modo indicativo
Presente
| jo | indueixo |
|---|---|
| tu | indueixes |
| ell, ella, vostè | indueix |
| nosaltres | induïm |
| vosaltres | induïu |
| ells, elles, vostès | indueixen |
Imperfect
| jo | induïa |
|---|---|
| tu | induïes |
| ell, ella, vostè | induïa |
| nosaltres | induíem |
| vosaltres | induíeu |
| ells, elles, vostès | induïen |
Pretérito perfecto simple
| jo | induí |
|---|---|
| tu | induïres |
| ell, ella, vostè | induí |
| nosaltres | induírem |
| vosaltres | induíreu |
| ells, elles, vostès | induïren |
Futuro
| jo | induiré |
|---|---|
| tu | induiràs |
| ell, ella, vostè | induirà |
| nosaltres | induirem |
| vosaltres | induireu |
| ells, elles, vostès | induiran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | indueixi |
|---|---|
| tu | indueixis |
| ell, ella, vostè | indueixi |
| nosaltres | induïm |
| vosaltres | induïu |
| ells, elles, vostès | indueixin |
Imperfect
| jo | induís |
|---|---|
| tu | induïssis |
| ell, ella, vostè | induís |
| nosaltres | induíssim |
| vosaltres | induíssiu |
| ells, elles, vostès | induïssin |
Modo condicional
| jo | induiria |
|---|---|
| tu | induiries |
| ell, ella, vostè | induiria |
| nosaltres | induiríem |
| vosaltres | induiríeu |
| ells, elles, vostès | induirien |
Modo imperativo
| (tu) | indueix |
|---|---|
| (vostè) | indueixi |
| (nosaltres) | induïm |
| (vosaltres) | induïu |
| (vostès) | indueixin |