Conjugación del verbo advertir
Infinitivo | advertir |
---|---|
Gerundio | advertint |
Participio | advertit, advertida, advertits, advertides |
Modo indicativo
Presente
jo | adverteixo |
---|---|
tu | adverteixes |
ell, ella, vostè | adverteix |
nosaltres | advertim |
vosaltres, vós | advertiu |
ells, elles, vostès | adverteixen |
Imperfecto
jo | advertia |
---|---|
tu | adverties |
ell, ella, vostè | advertia |
nosaltres | advertíem |
vosaltres, vós | advertíeu |
ells, elles, vostès | advertien |
Pasado simple
jo | advertí |
---|---|
tu | advertires |
ell, ella, vostè | advertí |
nosaltres | advertírem |
vosaltres, vós | advertíreu |
ells, elles, vostès | advertiren |
Pasado perifrástico
jo | vaig advertir |
---|---|
tu | vas (vares) advertir |
ell, ella, vostè | va advertir |
nosaltres | vam (vàrem) advertir |
vosaltres, vós | vau (vàreu) advertir |
ells, elles, vostès | van (varen) advertir |
Futuro
jo | advertiré |
---|---|
tu | advertiràs |
ell, ella, vostè | advertirà |
nosaltres | advertirem |
vosaltres, vós | advertireu |
ells, elles, vostès | advertiran |
Perfecto
jo | he advertit |
---|---|
tu | has advertit |
ell, ella, vostè | ha advertit |
nosaltres | hem (havem) advertit |
vosaltres, vós | heu (haveu) advertit |
ells, elles, vostès | han advertit |
Pluscuamperfecto
jo | havia advertit |
---|---|
tu | havies advertit |
ell, ella, vostè | havia advertit |
nosaltres | havíem advertit |
vosaltres, vós | havíeu advertit |
ells, elles, vostès | havien advertit |
Pasado anterior
jo | haguí advertit |
---|---|
tu | hagueres advertit |
ell, ella, vostè | hagué advertit |
nosaltres | haguérem advertit |
vosaltres, vós | haguéreu advertit |
ells, elles, vostès | hagueren advertit |
Pasado anterior perifrástico
jo | vaig haver advertit |
---|---|
tu | vas (vares) haver advertit |
ell, ella, vostè | va haver advertit |
nosaltres | vam (vàrem) haver advertit |
vosaltres, vós | vau (vàreu) haver advertit |
ells, elles, vostès | van (varen) haver advertit |
Futuro perfecto
jo | hauré advertit |
---|---|
tu | hauràs advertit |
ell, ella, vostè | haurà advertit |
nosaltres | haurem advertit |
vosaltres, vós | haureu advertit |
ells, elles, vostès | hauran advertit |
Modo subjuntivo
Presente
jo | adverteixi |
---|---|
tu | adverteixis |
ell, ella, vostè | adverteixi |
nosaltres | advertim |
vosaltres, vós | advertiu |
ells, elles, vostès | adverteixin |
Imperfecto
jo | advertís |
---|---|
tu | advertissis |
ell, ella, vostè | advertís |
nosaltres | advertíssim |
vosaltres, vós | advertíssiu |
ells, elles, vostès | advertissin |
Perfecto
jo | hagi advertit |
---|---|
tu | hagis advertit |
ell, ella, vostè | hagi advertit |
nosaltres | hàgim advertit |
vosaltres, vós | hàgiu advertit |
ells, elles, vostès | hagin advertit |
Pluscuamperfecto
jo | hagués advertit |
---|---|
tu | haguessis advertit |
ell, ella, vostè | hagués advertit |
nosaltres | haguéssim advertit |
vosaltres, vós | haguéssiu advertit |
ells, elles, vostès | haguessin advertit |
Modo condicional
Condicional
jo | advertiria |
---|---|
tu | advertiries |
ell, ella, vostè | advertiria |
nosaltres | advertiríem |
vosaltres, vós | advertiríeu |
ells, elles, vostès | advertirien |
Condicional perfecto
jo | hauria (haguera) advertit |
---|---|
tu | hauries (hagueres) advertit |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) advertit |
nosaltres | hauríem (haguérem) advertit |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) advertit |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) advertit |
Modo imperativo
(tu) | adverteix |
---|---|
(vostè) | adverteixi |
(nosaltres) | advertim |
(vosaltres) | advertiu |
(vostès) | adverteixin |