Conjugación del verbo advertir
Infinitivo | advertir |
---|---|
Gerundio | advertint |
Participio | advertit, advertida, advertits, advertides |
Modo indicativo
Presente
jo | adverteixo |
---|---|
tu | adverteixes |
ell, ella, vostè | adverteix |
nosaltres | advertim |
vosaltres | advertiu |
ells, elles, vostès | adverteixen |
Imperfect
jo | advertia |
---|---|
tu | adverties |
ell, ella, vostè | advertia |
nosaltres | advertíem |
vosaltres | advertíeu |
ells, elles, vostès | advertien |
Pretérito perfecto simple
jo | advertí |
---|---|
tu | advertires |
ell, ella, vostè | advertí |
nosaltres | advertírem |
vosaltres | advertíreu |
ells, elles, vostès | advertiren |
Futuro
jo | advertiré |
---|---|
tu | advertiràs |
ell, ella, vostè | advertirà |
nosaltres | advertirem |
vosaltres | advertireu |
ells, elles, vostès | advertiran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | adverteixi |
---|---|
tu | adverteixis |
ell, ella, vostè | adverteixi |
nosaltres | advertim |
vosaltres | advertiu |
ells, elles, vostès | adverteixin |
Imperfect
jo | advertís |
---|---|
tu | advertissis |
ell, ella, vostè | advertís |
nosaltres | advertíssim |
vosaltres | advertíssiu |
ells, elles, vostès | advertissin |
Modo condicional
jo | advertiria |
---|---|
tu | advertiries |
ell, ella, vostè | advertiria |
nosaltres | advertiríem |
vosaltres | advertiríeu |
ells, elles, vostès | advertirien |
Modo imperativo
(tu) | adverteix |
---|---|
(vostè) | adverteixi |
(nosaltres) | advertim |
(vosaltres) | advertiu |
(vostès) | adverteixin |