Conjugación del verbo dissentir

  • Leyenda
  • regular
  • regular con cambio ortográfico
  • irregular
Infinitivodissentir
Gerundiodissentint
Participiodissentit, dissentida, dissentits, dissentides

Modo indicativo

Presente

jodissenteixo
tudissenteixes
ell, ella, vostèdissenteix
nosaltresdissentim
vosaltresdissentiu
ells, elles, vostèsdissenteixen

Imperfect

jodissentia
tudissenties
ell, ella, vostèdissentia
nosaltresdissentíem
vosaltresdissentíeu
ells, elles, vostèsdissentien

Pretérito perfecto simple

jodissentí
tudissentires
ell, ella, vostèdissentí
nosaltresdissentírem
vosaltresdissentíreu
ells, elles, vostèsdissentiren

Futuro

jodissentiré
tudissentiràs
ell, ella, vostèdissentirà
nosaltresdissentirem
vosaltresdissentireu
ells, elles, vostèsdissentiran

Modo subjuntivo

Presente

jodissenteixi
tudissenteixis
ell, ella, vostèdissenteixi
nosaltresdissentim
vosaltresdissentiu
ells, elles, vostèsdissenteixin

Imperfect

jodissentís
tudissentissis
ell, ella, vostèdissentís
nosaltresdissentíssim
vosaltresdissentíssiu
ells, elles, vostèsdissentissin

Modo condicional

jodissentiria
tudissentiries
ell, ella, vostèdissentiria
nosaltresdissentiríem
vosaltresdissentiríeu
ells, elles, vostèsdissentirien

Modo imperativo

(tu)dissenteix
(vostè)dissenteixi
(nosaltres)dissentim
(vosaltres)dissentiu
(vostès)dissenteixin

Categorías

Traducciones

inglés
to disagree; to dissent
español
disentir
francés
différer; disconvenir
portugués
dissentir