Conjugación del verbo entossudir-se
Infinitivo | entossudir-se |
---|---|
Gerundio | entossudint-se |
Participio | entossudit, entossudida, entossudits, entossudides |
Modo indicativo
Presente
m' | entossudeixo |
---|---|
t' | entossudeixes |
s' | entossudeix |
ens | entossudim |
us | entossudiu |
s' | entossudeixen |
Imperfecto
m' | entossudia |
---|---|
t' | entossudies |
s' | entossudia |
ens | entossudíem |
us | entossudíeu |
s' | entossudien |
Pasado simple
m' | entossudí |
---|---|
t' | entossudires |
s' | entossudí |
ens | entossudírem |
us | entossudíreu |
s' | entossudiren |
Pasado perifrástico
em | vaig entossudir |
---|---|
et | vas (vares) entossudir |
es | va entossudir |
ens | vam (vàrem) entossudir |
us | vau (vàreu) entossudir |
es | van (varen) entossudir |
Futuro
m' | entossudiré |
---|---|
t' | entossudiràs |
s' | entossudirà |
ens | entossudirem |
us | entossudireu |
s' | entossudiran |
Perfecto
m' | he entossudit |
---|---|
t' | has entossudit |
s' | ha entossudit |
ens | hem (havem) entossudit |
us | heu (haveu) entossudit |
s' | han entossudit |
Pluscuamperfecto
m' | havia entossudit |
---|---|
t' | havies entossudit |
s' | havia entossudit |
ens | havíem entossudit |
us | havíeu entossudit |
s' | havien entossudit |
Pasado anterior
m' | haguí entossudit |
---|---|
t' | hagueres entossudit |
s' | hagué entossudit |
ens | haguérem entossudit |
us | haguéreu entossudit |
s' | hagueren entossudit |
Pasado anterior perifrástico
em | vaig haver entossudit |
---|---|
et | vas (vares) haver entossudit |
es | va haver entossudit |
ens | vam (vàrem) haver entossudit |
us | vau (vàreu) haver entossudit |
es | van (varen) haver entossudit |
Futuro perfecto
m' | hauré entossudit |
---|---|
t' | hauràs entossudit |
s' | haurà entossudit |
ens | haurem entossudit |
us | haureu entossudit |
s' | hauran entossudit |
Modo subjuntivo
Presente
m' | entossudeixi |
---|---|
t' | entossudeixis |
s' | entossudeixi |
ens | entossudim |
us | entossudiu |
s' | entossudeixin |
Imperfecto
m' | entossudís |
---|---|
t' | entossudissis |
s' | entossudís |
ens | entossudíssim |
us | entossudíssiu |
s' | entossudissin |
Perfecto
m' | hagi entossudit |
---|---|
t' | hagis entossudit |
s' | hagi entossudit |
ens | hàgim entossudit |
us | hàgiu entossudit |
s' | hagin entossudit |
Pluscuamperfecto
m' | hagués entossudit |
---|---|
t' | haguessis entossudit |
s' | hagués entossudit |
ens | haguéssim entossudit |
us | haguéssiu entossudit |
s' | haguessin entossudit |
Modo condicional
Condicional
m' | entossudiria |
---|---|
t' | entossudiries |
s' | entossudiria |
ens | entossudiríem |
us | entossudiríeu |
s' | entossudirien |
Condicional perfecto
m' | hauria (haguera) entossudit |
---|---|
t' | hauries (hagueres) entossudit |
s' | hauria (haguera) entossudit |
ens | hauríem (haguérem) entossudit |
us | hauríeu (haguéreu) entossudit |
s' | haurien (hagueren) entossudit |
Modo imperativo
(t') | entossudeix-te |
---|---|
(s') | entossudeixi's |
(ens) | entossudim-nos |
(us) | entossudiu-vos |
(s') | entossudeixin-se |
Categorías
Traducciones
- alemán
- halsstarrig auf etwas bestehen
- inglés
- to become stubborn, to dig one’s heels in
- español
- empeñarse, emperrarse, obstinarse
- francés
- s'entêter, s'obstiner
- italiano
- incaponirsi, intestardirsi, ostinarsi