Conjugación del verbo existir
- És probable que els alienígenes existeixin.
Infinitivo | existir |
---|---|
Gerundio | existint |
Participio | existit, existida, existits, existides |
Modo indicativo
Presente
jo | existeixo |
---|---|
tu | existeixes |
ell, ella, vostè | existeix |
nosaltres | existim |
vosaltres | existiu |
ells, elles, vostès | existeixen |
Imperfect
jo | existia |
---|---|
tu | existies |
ell, ella, vostè | existia |
nosaltres | existíem |
vosaltres | existíeu |
ells, elles, vostès | existien |
Pretérito perfecto simple
jo | existí |
---|---|
tu | existires |
ell, ella, vostè | existí |
nosaltres | existírem |
vosaltres | existíreu |
ells, elles, vostès | existiren |
Futuro
jo | existiré |
---|---|
tu | existiràs |
ell, ella, vostè | existirà |
nosaltres | existirem |
vosaltres | existireu |
ells, elles, vostès | existiran |
Modo subjuntivo
Presente
jo | existeixi |
---|---|
tu | existeixis |
ell, ella, vostè | existeixi |
nosaltres | existim |
vosaltres | existiu |
ells, elles, vostès | existeixin |
Imperfect
jo | existís |
---|---|
tu | existissis |
ell, ella, vostè | existís |
nosaltres | existíssim |
vosaltres | existíssiu |
ells, elles, vostès | existissin |
Modo condicional
jo | existiria |
---|---|
tu | existiries |
ell, ella, vostè | existiria |
nosaltres | existiríem |
vosaltres | existiríeu |
ells, elles, vostès | existirien |
Modo imperativo
(tu) | existeix |
---|---|
(vostè) | existeixi |
(nosaltres) | existim |
(vosaltres) | existiu |
(vostès) | existeixin |