Conjugación del verbo catalán interpel·lar

Infinitivo	interpel·lar
Gerundio	interpel·lant
Participio	interpel·lat, interpel·lada, interpel·lats, interpel·lades

Modo indicativo

Presente

jo	interpel·lo
tu	interpel·les
ell, ella, vostè	interpel·la
nosaltres	interpel·lem
vosaltres, vós	interpel·leu
ells, elles, vostès	interpel·len

Imperfecto

jo	interpel·lava
tu	interpel·laves
ell, ella, vostè	interpel·lava
nosaltres	interpel·làvem
vosaltres, vós	interpel·làveu
ells, elles, vostès	interpel·laven

Pasado simple

jo	interpel·lí
tu	interpel·lares
ell, ella, vostè	interpel·là
nosaltres	interpel·làrem
vosaltres, vós	interpel·làreu
ells, elles, vostès	interpel·laren

Pasado perifrástico

jo	vaig interpel·lar
tu	vas (vares) interpel·lar
ell, ella, vostè	va interpel·lar
nosaltres	vam (vàrem) interpel·lar
vosaltres, vós	vau (vàreu) interpel·lar
ells, elles, vostès	van (varen) interpel·lar

Futuro

jo	interpel·laré
tu	interpel·laràs
ell, ella, vostè	interpel·larà
nosaltres	interpel·larem
vosaltres, vós	interpel·lareu
ells, elles, vostès	interpel·laran

Perfecto

jo	he interpel·lat
tu	has interpel·lat
ell, ella, vostè	ha interpel·lat
nosaltres	hem (havem) interpel·lat
vosaltres, vós	heu (haveu) interpel·lat
ells, elles, vostès	han interpel·lat

Pluscuamperfecto

jo	havia interpel·lat
tu	havies interpel·lat
ell, ella, vostè	havia interpel·lat
nosaltres	havíem interpel·lat
vosaltres, vós	havíeu interpel·lat
ells, elles, vostès	havien interpel·lat

Pasado anterior

jo	haguí interpel·lat
tu	hagueres interpel·lat
ell, ella, vostè	hagué interpel·lat
nosaltres	haguérem interpel·lat
vosaltres, vós	haguéreu interpel·lat
ells, elles, vostès	hagueren interpel·lat

Pasado anterior perifrástico

jo	vaig haver interpel·lat
tu	vas (vares) haver interpel·lat
ell, ella, vostè	va haver interpel·lat
nosaltres	vam (vàrem) haver interpel·lat
vosaltres, vós	vau (vàreu) haver interpel·lat
ells, elles, vostès	van (varen) haver interpel·lat

Futuro perfecto

jo	hauré interpel·lat
tu	hauràs interpel·lat
ell, ella, vostè	haurà interpel·lat
nosaltres	haurem interpel·lat
vosaltres, vós	haureu interpel·lat
ells, elles, vostès	hauran interpel·lat

Modo subjuntivo

Presente

jo	interpel·li
tu	interpel·lis
ell, ella, vostè	interpel·li
nosaltres	interpel·lem
vosaltres, vós	interpel·leu
ells, elles, vostès	interpel·lin

Imperfecto

jo	interpel·lés
tu	interpel·lessis
ell, ella, vostè	interpel·lés
nosaltres	interpel·léssim
vosaltres, vós	interpel·léssiu
ells, elles, vostès	interpel·lessin

Perfecto

jo	hagi interpel·lat
tu	hagis interpel·lat
ell, ella, vostè	hagi interpel·lat
nosaltres	hàgim interpel·lat
vosaltres, vós	hàgiu interpel·lat
ells, elles, vostès	hagin interpel·lat

Pluscuamperfecto

jo	hagués interpel·lat
tu	haguessis interpel·lat
ell, ella, vostè	hagués interpel·lat
nosaltres	haguéssim interpel·lat
vosaltres, vós	haguéssiu interpel·lat
ells, elles, vostès	haguessin interpel·lat

Modo condicional

Condicional

jo	interpel·laria
tu	interpel·laries
ell, ella, vostè	interpel·laria
nosaltres	interpel·laríem
vosaltres, vós	interpel·laríeu
ells, elles, vostès	interpel·larien

Condicional perfecto

jo	hauria (haguera) interpel·lat
tu	hauries (hagueres) interpel·lat
ell, ella, vostè	hauria (haguera) interpel·lat
nosaltres	hauríem (haguérem) interpel·lat
vosaltres, vós	hauríeu (haguéreu) interpel·lat
ells, elles, vostès	haurien (hagueren) interpel·lat

Modo imperativo

(tu)	interpel·la
(vostè)	interpel·li
(nosaltres)	interpel·lem
(vosaltres)	interpel·leu
(vostès)	interpel·lin

Categorías

Traducciones

alemán: ausfragen, interpellieren
inglés: to address, to interpellate, to question, to speak to
español: interpelar
francés: interpeller
italiano: interpellare
portugués: interpelar