Conjugación del verbo repel·lir
| Infinitivo | repel·lir |
|---|---|
| Gerundio | repel·lint |
| Participio | repel·lit, repel·lida, repel·lits, repel·lides |
Modo indicativo
Presente
| jo | repel·leixo |
|---|---|
| tu | repel·leixes |
| ell, ella, vostè | repel·leix |
| nosaltres | repel·lim |
| vosaltres | repel·liu |
| ells, elles, vostès | repel·leixen |
Imperfect
| jo | repel·lia |
|---|---|
| tu | repel·lies |
| ell, ella, vostè | repel·lia |
| nosaltres | repel·líem |
| vosaltres | repel·líeu |
| ells, elles, vostès | repel·lien |
Pretérito perfecto simple
| jo | repel·lí |
|---|---|
| tu | repel·lires |
| ell, ella, vostè | repel·lí |
| nosaltres | repel·lírem |
| vosaltres | repel·líreu |
| ells, elles, vostès | repel·liren |
Futuro
| jo | repel·liré |
|---|---|
| tu | repel·liràs |
| ell, ella, vostè | repel·lirà |
| nosaltres | repel·lirem |
| vosaltres | repel·lireu |
| ells, elles, vostès | repel·liran |
Modo subjuntivo
Presente
| jo | repel·leixi |
|---|---|
| tu | repel·leixis |
| ell, ella, vostè | repel·leixi |
| nosaltres | repel·lim |
| vosaltres | repel·liu |
| ells, elles, vostès | repel·leixin |
Imperfect
| jo | repel·lís |
|---|---|
| tu | repel·lissis |
| ell, ella, vostè | repel·lís |
| nosaltres | repel·líssim |
| vosaltres | repel·líssiu |
| ells, elles, vostès | repel·lissin |
Modo condicional
| jo | repel·liria |
|---|---|
| tu | repel·liries |
| ell, ella, vostè | repel·liria |
| nosaltres | repel·liríem |
| vosaltres | repel·liríeu |
| ells, elles, vostès | repel·lirien |
Modo imperativo
| (tu) | repel·leix |
|---|---|
| (vostè) | repel·leixi |
| (nosaltres) | repel·lim |
| (vosaltres) | repel·liu |
| (vostès) | repel·leixin |
Categorías
Traducciones
- alemán
- abstoßen; abweisen
- inglés
- to repel
- español
- repeler
- francés
- repousser
- italiano
- respingere
- neerlandés
- afweren; afwijzen; verwerpen
- portugués
- repelir