Conjugación del verbo especular
Infinitivo | especular |
---|---|
Gerundio | especulant |
Participio | especulat, especulada, especulats, especulades |
Modo indicativo
Presente
jo | especulo |
---|---|
tu | especules |
ell, ella, vostè | especula |
nosaltres | especulem |
vosaltres | especuleu |
ells, elles, vostès | especulen |
Imperfect
jo | especulava |
---|---|
tu | especulaves |
ell, ella, vostè | especulava |
nosaltres | especulàvem |
vosaltres | especulàveu |
ells, elles, vostès | especulaven |
Pretérito perfecto simple
jo | especulí |
---|---|
tu | especulares |
ell, ella, vostè | especulà |
nosaltres | especulàrem |
vosaltres | especulàreu |
ells, elles, vostès | especularen |
Futuro
jo | especularé |
---|---|
tu | especularàs |
ell, ella, vostè | especularà |
nosaltres | especularem |
vosaltres | especulareu |
ells, elles, vostès | especularan |
Modo subjuntivo
Presente
jo | especuli |
---|---|
tu | especulis |
ell, ella, vostè | especuli |
nosaltres | especulem |
vosaltres | especuleu |
ells, elles, vostès | especulin |
Imperfect
jo | especulés |
---|---|
tu | especulessis |
ell, ella, vostè | especulés |
nosaltres | especuléssim |
vosaltres | especuléssiu |
ells, elles, vostès | especulessin |
Modo condicional
jo | especularia |
---|---|
tu | especularies |
ell, ella, vostè | especularia |
nosaltres | especularíem |
vosaltres | especularíeu |
ells, elles, vostès | especularien |
Modo imperativo
(tu) | especula |
---|---|
(vostè) | especuli |
(nosaltres) | especulem |
(vosaltres) | especuleu |
(vostès) | especulin |